dimecres, 4 de novembre de 2015

Per que tenim idees?

vencedor
enim idees gracies a la ment humana, que s’ha desenvolupat amb el temps per fer coses cada vegada mes extraordinàries.No nomes tenim  records amés tenim la imaginació i la lógica per crear aquestes idees dintre del nostre cap i expresarles, aquestes idees activen el raonament i fan  que  permetem distingir el be del mal o limaginació de la realitat … .Lees idees tambe serveixen per ordenar i nombrar coses i aixi poder entendre junts i en societat a que ens referim i son necessaries per a la vida cuotidiana. Aristotil creu que tot el que existeix es una composició de materia i forma.Tambe tenim idees reals i imaginàries per el simple fet de que es poden realizar o no en la vida tambe es poden dir idees certes o erronees. Plató separa el mon de les idees (allo que es autenticament real ) i el mon sensible (visble).

El doblers es va crear realment per millorar la vida de les persones?

Tano. 
 El doblers realment es va crear per millorar la vida de les persones? 
Aquesta pregunta no ha estat molt qüestionada al llarg de la història, però hauria de estar més present dins les nostres reflexions diàries.
Si realment el diners serveixen per millorar la vida de la gent, no hi hauria persones amb tant i altres amb tant poc. Hem d'aturar-nos a pensar en tot el que tenim i comprovar si de veritat el necessitam, com haurien de pensar els viannants que es veuen a la fot que passen per davora de l'home pobre que no té ni per comprar-se unes sabates. Els recursos estan mal repartits o es que no hi ha suficients? Hi ha hagut molts pensadors a favor de les dues teoríes, per exemple Marx creia que estaven mal repartits però Malthus defensava l'altre teoría. Així que ens topam amb dues situacions que son provocades pel doblers i el que fan es empitjorar la vida de les persones.

Per que Aprenem?

Stanley Parable 
 
La pregunta filosòfica de per que aprenem ,a simple vista pot parèixer molt simple però a l'hora de la veritat pot resultar bastant complexa. Avui en dia la gent que apren, per que ho fa? per a poder estudiar una carrera? per poder fer feina del que vol? o per simple plaer? Quan em referesc a per que estodia? No em referesc tan sols en l'àmbit acadèmic, es a dir quan miram un documental, ens informam d'algun tema, o simplement escoltam una explicació amb atenció, per que ho feim? Totes les nostres necessitats bàsiques estàn cobertes pel qual una persona no necessita aprendre més apartir d'uns certs límits. Actualment podriem sobreviure en coves alimentant-mos d'animals que nosaltres caçam i fruites que recolectam. Així que, quin és el motiu del nostre aprenentatge, de la nostra evolució racional? Per que volem anar més enllà?explorar la terra, els mars, la profunditat,l'espai, per que ho volem explorar tot? Comprendre l'univers, la nostra existència, l'evolució quan simplement siguent ignorants que viuen en coves subsistiriem igual?

Hi ha mes d'una realitat?

sofi 
Sovint tant majors com a petits, ens agrada evadir-nos del món, moltes vegades recorrem al cinema o a la televisió, però, sempre aquesta l'opció segura d'un llibre. Amb el, et transportes a un altre lloc, època, i deixes de ser la teva per una estona per ficar-te en el paper del protagonista i els seus companys. Si amb un relat, llarg o curt, podem oblidar-nos dels nostres problemes i transportar-nos a un altre lloc, perquè no podem dir que hi ha mes d'una realitat? Pot ser que no siguem conscients d'això, però, quan no importa el que passa al nostre al voltant perquè estem vivint una altra història, físicament estem a la terra, mentre que la nostra ment, vola lluny.

L'ART ES UN DO DIVÌ?

 
RMD
Hi ha gent que té aquest do però no tots el desenvolupen, i han de desenvolupar-lo per treure tot el que porta dins és a dir treure els seus sentiments al món i
expressar-ho, hi ha persones que demostren els seus sentiments de diferents maneres, com pintar, ballar, cantar etc ...
I encara que sembli una tonteria, ells mateixos se senten millor, hi ha algunes persones que en la seva imaginació aquesta plena de coses i ho expressen mitjançant colors i formes i fins i tot amb la música, també de vegades es desenvolupa mitjançant l'entorn en què estiguis.
fins i tot hi ha persones que té art en si mateix, però no són capaços de poder expressar-se com els altres.

Què és el més important?

Aitre

Imagina que un dia de cop has de fugir de casa teva. Que agafaries?

Fa poc he anat a veure una exposició fotogràfica on hi havia imatges de refugiats d'arreu d'Àfrica amb les úniques coses que havien agafat abans de fugir de casa seva. I el que m'ha sorprès més ha estat que la gent no agafava doblers ni joies, agafaven allò que els recordava a casa seva, allò en que creien o allò que els ajudaria a sobreviure. Per exemple, hi havia un home, que el que havia agafat era al seu instrument, perquè deia que la música era l'única cosa que li feia oblidar totes les preocupacions i pors almenys durant una estona.

Amb aquesta imatge, on hi ha diversos objectes he volgut posar en qüestió què és el més important. I he arribat a la conclusió que depèn. Depèn de tu. Depèn de la situació en la que et trobis. Depèn dels teus valors. Depèn de les teves necessitats.

Si ara qualsevol de nosaltres hagues de respondre a aquesta pregunta respondira amb tòpics, com la família, menjar, doblers, etc. Per això crec que fins que cadascú no es troba davant una situació crítica on hagi de sopesar el que és més important, no és capaç de respondre aquesta pregunta.

REALMENT SOM LLIURES?

PLlSalamanca 
M'he qüestionat aquesta pregunta perquè ens passam hores davant els llibres i no tenim el temps suficient per disfrutar de la nostra llibertat, si es que en tenim. Per què no podem ser lliures ara que som joves i estodiar quan siguem majors? Per culpa dels prejudicis,'perquè si no tens estudis ets un fracassat', 'perquè no llavors tindràs èxit' i moltes més frases com aquestes. A vegades penso i crec que realment no som lliures, sinó esclaus,ja que hem de seguir una rutina diaria. Si fóssim lliures de veritat faríem les coses que volem i quan volem, sense seguir les ordres d'algú.

El temps , ens pot dominar completament ?

Nicolaik

 En la meva opinió , pens que si . Perquè últimament el temps ha obtengut un poder molt important , que abans no ho tenia , malgrat això nosaltres vivim en un món globalitzat. En què les innovacions informàtiques i xarxes socials ho predominen tot , on hi podem trobar esdeveniments i notícies d´última hora , també ens informen de noves tendències, ja sigui de moda o de música . El fi d´aquest nou mon és el fet de convertir-nos en una clonació i no tenir cap mena de personalitat que ens fasi únics . El que vull expressar o mencionar és el fet , que avuí dia en la nostra societat viu en un ritme acelerat i agobiant , amb el sentit que en cada moment ocorren fets importants , que no els podem assolir . Si en aquell instant no hi som . Es llavors quan no tenim opinió al respecte , perquè no hi hem estat assabentats.

En poques paraules , el temps és una bomba , on cada minut pot ser l´últim .


Si véns per que trigues?

morian
Si véns perque trigues? relfexió que gira entorn cap a la societat actual refereixent-se així perquè ens anem dels llocs i perquè arribem a uns altres, perquè en un començament apareixem en un lloc que per certes circumstàncies ens fan viure en la desgràcia i e canviar de lloc trobem la felicitat, que sentiment fa que la força sigui tan fort perque l'esser huma des dels inicis des de la cració ha decidit traslladar-se d'un lloca un altre i si tot i saber aixó perquè trigam en adonar-nos compte?. Pero no tindiria perquè afectar el nostre estil de vida ja sigui de manera exagerada o superficial, el millor per viure una vida sana és viure en un lloc on estiguis fora de tot el que arribi o en un futur a perjudicar, millor allunyar-se,"no hi ha mal que per be no vingui" aquesta frase ve com anell al dit a aquesta pregunta filosofica, es millor talar les males arrels encara que siguin persones que tingin molt afecte sobre tu, per aixo em refereixo a "si vens per que trigues?" es millor sortir abns d'arribar en el moment just.

És la vida, més que la mort, la que no té límits?

Maàs
La mort, com ja sabem, no té límits. Pot arribar l'hora a qualsevol edat, siguis vell o siguis jove, i per qualsevol causa, tant per malaltia, com per accident i també per causes naturals. Però... i si en lloc de plantejar-nos que la mort no té límits, ho feim amb la vida? Et poden passar tantes i tantes coses a la vida... Està en les teves mans complir els teus somnis, els límits te'ls poses tu mateix al dir "no puc".
Per això, amb aquesta imatge on sembla que el cel i la mar són infinits, és aquí on et plantejes, perquè la vida ha de tenir límits?

Què hi ha en el més enllà?

Mapez 
 He triat aquesta fotografia perquè representa l'horitzó que mai s'acaba, amb l'interrogant "Què hi ha en el més enllà?" perquè és un pensament que tota persona té una vegada en la vida, tots ens demanam colque vegada si hi ha un més enllà.
Tothom és lliure de triar la resposta.

Perqué el món és com el coneixem?

 Magie
Perqué el món és com el coneixem és un interrogant que es qüestionen moltes persones. Realment nosaltres veim i sentim, però i si tot el que ens pareix real no ho és i només son ilusions òptiques que ens crean, alomillor tot está preparat per caps pensants que ens controlen i ens van fent el camí de la nostra vida i molts pensen que és cosa del destí.

Què hi ha després de la mort?

Kurt Bradshaw
La veritat és que em pareix que és un dels interrogants que mai podran ser resposts. Trob que la contestació varia depén de la persona a la qual preguntis. Es pot basar en la religió, superstició o es pot veure en un moment de la vida on necessiti creure en algun final menys dur que la nada. La església et prepara tota la vida i et posa proves per arribar a la mort, que per ells no és més que un nou inici. Crec que en lloc de viure tan condicionats hauríem de disfrutar i aprofitar aquesta vida, perquè és l'única que coneixem, ningú ens pot assegurar que hi haurà després. Potser alguns diuen que ens espera una reencarnació, un somni etern, el cel o l’infern depenent dels teus actes. La mort és massa seriosa per poder-ho trobar escrit a un llibre, el nostre destí és impossible de assegurar. Tothom hauria de viure la vida com els hi paresqui correcte, per així quan arribi el moment d'acabar-la, es puguin sentir plens i satisfets amb el seu viatge. Com diu Epicur no hem de tenir por a la mort, ja que tots els horrors que pugui albergar no són reals, perquè pensar en la mort, com diu Plató no fa més que fer la nostra vida més seria, irrepetible i única.

¿Que es el AMOR?¿Es esto AMOR?

GM
son interrogantes que se hacían mucho antes ya que el amor no es nada material sino del sentimiento o de la mente, que no sabemos muy bien de donde viene ni de donde venia y supongo que para darle una explicación crearon a Cupido, el Dios del amor.También he elegido este tema ya que creo que hoy en día no se valora el amor tanto como antes y que los jóvenes de hoy en día se besan pero llega un momento que sin sentimiento y con cualquiera, por ejemplo al salir de fiesta.
Que los besos y los "te quiero" se regalan.
De ahí he elegido esta foto, dos jóvenes besándose, pero no se sabe si es un beso sincero o no, ya que muy pocas parejas llegan a hacerse ancianas juntas y cada vez hay mas divorcios y engaños, encuentro que ya no es como antes que la gente piensa que casándose muestra su amor pero una vez leí que en los aeropuertos se han visto mas besos sinceros que en las iglesias, y es que es verdad.
 Ademas de lo escrito anteriormente encuentro que muchos de nosotros nos podemos hacer esta cuestión ya que es una pregunta simple y que nosotros podemos plantearnos.
Estas preguntas son filosóficas ya que la ciencia no puede responderlas ni creo que lo haga, ni la ciencia ni ninguna otra cosa, simplemente nos quedaremos con que el amor es: "Sentimiento de vivo afecto e inclinación hacia una persona o cosa a la que se le desea todo lo bueno."

quina és la nostra missió a la Terra?

Fona
Fa molt temps que les persones ens demanem quins són els nostres deures com a persones, és a dir, alguna cosa tenim que ens fa diferents dels altres éssers vius, però, perquè se’ns ha concedit aquest “privilegi” ,si es que ho podem anomenar així, a nosaltres i no a alguna altra espècie? . Quina és la nostra missió? .Venim al món per a complir algun objectiu?

¿Que es la vida?


Epicur
Vivim en caixes,morim en caixes.
El primer que un mira en aquesta fotografia és el cel,tan ple de colors,tan viu,tan esperançador. Després veus tots aquests edificis pegats els uns als altres,amb aquestes finestres i balconades tan petites que només han de servir per sospirar d'esgotament i fumar d'ansietat.
Aquests edificis són com a calaixeres i cada pis és un calaix,dissenyat per contenir vida.Contenir vida. La teva casa és la teva cel·la,una cel·la que pagues cada mes i que plenes de mobles del IKEA. Comprar un pis o una casa( o el que sigui) és com tirar-te de cap dins d'un sistema dissenyat per fer-te creure que ets lliure de pensar i fer el que vulguis quan en realitat t'estressa i t'absorbeix la força fins que no et quedi ni temps ni energia ni ganes de pensar o fer gens.
O bé la teva casa és el teu refugi,el teu lloc,el teu buit al món. Tu esculls on viure,com decorar-ho,qui entra i qui surt,etc. El lloc on pots pensar en veu alta,perquè és teu,tu ho pagues i el que pagues és teu . És un parèntesi al món,un en el qual ets lliure de viure com vulguis de debò.
Som lliures a la nostra casa o som presoners en cel·les?

Som lliures?

Chune 
El primer que un mira en aquesta fotografia és el cel,tan ple de colors,tan viu,tan esperançador. Després veus tots aquests edificis pegats els uns als altres,amb aquestes finestres i balconades tan petites que només han de servir per sospirar d'esgotament i fumar d'ansietat.
Aquests edificis són com a calaixeres i cada pis és un calaix,dissenyat per contenir vida.Contenir vida. La teva casa és la teva cel·la,una cel·la que pagues cada mes i que plenes de mobles del IKEA. Comprar un pis o una casa( o el que sigui) és com tirar-te de cap dins d'un sistema dissenyat per fer-te creure que ets lliure de pensar i fer el que vulguis quan en realitat t'estressa i t'absorbeix la força fins que no et quedi ni temps ni energia ni ganes de pensar o fer gens.
O bé la teva casa és el teu refugi,el teu lloc,el teu buit al món. Tu esculls on viure,com decorar-ho,qui entra i qui surt,etc. El lloc on pots pensar en veu alta,perquè és teu,tu ho pagues i el que pagues és teu . És un parèntesi al món,un en el qual ets lliure de viure com vulguis de debò.
Som lliures a la nostra casa o som presoners en cel·les?

A on ens du la vida?

carlasources
  • Per a mi la vida és avançar cap endavant, que passi el temps, anar creixent emocionalment com a persones, equivocar-nos i continuar per un altre camí, perquè la vida és com una estació de tren amb moltíssims trens que porten a mil camins diferents, i viure és triar el tren que més ens convé.
  • Primer de tot crec que es important plantearse, que es la vida?
    L'ésser humà no només viu com a ésser biològic sinó que és també un animal simbòlic amb la necessitat de transcendir la seva materialitat i donar-li un sentit a la seva existència més enllà dels límits del físic. Crea cultura i significats i així com creix el seu cos, evoluciona la seva ment creant diferents mons que tracten de diferents maneres de donar-li sentit a les seves existències.


D'on venim?

 
Bellaombra
D'on venim és una pregunta que ens fa pensar en el nostre origen, no en el de nosaltres mateixos, sinó en l'origen de tota la humanitat. Per a això l'home ha de tornar a endinsar-se en el més profund del mar del passat. En quant al que coneixem i sabem sobre aquesta pregunta dins de la teoria de la filosofia evolucionista és que provenim d'una cadena d'evolucions (iniciada al mar) que ha requerit milions i milions d'anys. Però si creiem que realment les coses van anar millorant i evolucionant segons el seu ús ens trobem en un error lògic i racional, ja que sabem que el temps fa que les coses es desgastin i es deteriorin, per això l'evolució no contesta a la profunda pregunta del nostre origen. Pel que fa a la resposta de la religió cap a aquesta pregunta, segons la història bíblica, indica que Déu va modelar l'home de la pols de la terra. A la fotografia cada element representa els tres principis bàsics que comprenen aquesta pregunta, les empremtes (simbolitzant el camí de la humanitat cap a la recerca de respostes) impregnades en sorra (representant la pols de la terra que va utilitzar Déu per crear a l'home segons la bíbilia) i dirigint-se cap al mar (on la filosofia evolucionista argumenta que es troba l'origen de l'evolució). Tots tres elements conjuntats en armonia i amb un sentit únic, l'origen.

Que es la bellesa?

 
bap98
En la societat actual, s'ha anat perdent el que venia a ser la valoració de la bellesa interior, aquesta bellesa es basa en com és una persona: la seva personalitat, tothom o quasi tota la gent valora molt més la bellesa física que l'interior. Això, vol dir que en realitat tothom es fixa en les aparences, s'han oblidat el que realment és conèixer a una persona i prefereixen estar rodejades per persones amb bellesa física que la bellesa interior, i per tot això les dones sentim que hem d'utilitzar elements materials, com el maquillatge per millorar sa nostra aparença, per que la gent ens accepti i per que la nostra autoestima ja no existeix, no ens valoram suficientment i perdem el respecte cap a nosaltres mateixos.

És la vida una mentida, és mentida la vida?

 
A.G
Ploram, ens agobiam, ens divertim, ens avorrim, vivim i morim. Tot l'esforç, i sacrifici que has fet durant la teva història ? No són més que realitats absurdes, o somnis dels que no podem depertar-nos; simplement mai ens hem dormit o mai hem vivit, si tot és un somni o una mentida.


Totes aquelles preguntes sense cap reposta, ni de cintífics, ni de filòsofs, ni el teu parent més pròxim, com podria ser, el teu avi. Tan estimat,tan savi i que tant ha viscut, que tantes penes i alegries ha passat, totes les marques que li
ha deixat la vida, li serveixen com experiència però no com a solució, totes les conseqüències, per una veritat o mentida, per no saber res. Però no és més que un ignorant, com tots nosaltres, que ni tan sols podem reconèixer.

dimarts, 3 de novembre de 2015

Qué es la soledad?

Tortilla de patatas 
La soledad lo es todo cuando no tienes nada, ese sentimiento que nos come por dentro y nos hace recapacitar sobre todo. Nos aislamos intentando buscar la solución a nuestros problemas y a veces lo acabamos pasando peor, llegando a entrar en una depresión constante de la que nos es difícil salir. Nos alejamos de todo y dejamos de relacionarnos con los demás, pero tampoco es tan deprimente ya que nos permite apreciar nuestra propia compañía y conocernos a nosotros mismos. Cuando estamos con otras personas nos centramos en ellas pero cuando estamos solos, apreciamos detalles que antes no hacíamos. Por eso tenemos que aprender a convivir con nosotros, porque nos puede aportar fortaleza y autoestima ,o en cambio, la soledad nos podría llegar a dominar.
Al igual que todas las estrellas que vemos en el cielo, por muy solas que estén, no dejan de brillar.


Realment tots veiem el mateix?

LM
 Realmente estamos seguros de que todos vemos lo mismo? Posiblemente cada persona tenga su forma de ver el mundo y aun no lo sabemos. 

Són els pobres, ells mateixos els causants de la seva pròpia pobresa?

JK 
De fet aquesta fotografia a una dona de 59 anys que viu a Llucmajor. Aquesta dona va perder tot el que tenia i es va refugiar en l'alcohol, ara viu  de la caritat.    
La meva pregunta és si són els  pobres ells mateixos causants de la selva propia  pobresa?
 La societat ens pot limitar però cada un és causante del seu nivell de vida. Una persona pot néixer pobre però pot superar-se i millorar i una persona amb un nivell de vida alta pot arriba a la pobresa per addiccions,  males influències o  males inversions.
 

Quin es el nostre objectiu a la vida?



Fall out boy 
 Jo crec que el nostre objectiu a la vida és superar totes les adversitats per anar creixent com a persona. Per aixó hi ha una planteta que creix a través de les peçes de formigó

Hi ha vida després de la mort?


 MALVÀ
La mort és un tema totalment humà. Molts filósosfs han defensat que existeix alguna cosa més enllà de la mort, però en què consisteix aquesta cosa és el que realment ens interessa . La majoria dels filòsofs han estat d'acord en que la mort no és el final , sinó el començament d'alguna cosa diferent. Això suposa l'acceptació de l'existència d' una ànima immaterial dins de cada un de nosaltres que sobreviu a la mort , i se separa del nostre cos. Aquesta ànima sol ser considerada de naturalesa racional, és a dir , és immaterial perquè tracta amb objectes immaterials com les idees i els conceptes. Segons aquests filòsofs allò que es relaciona amb l'immaterial ha de ser també immaterial . D'altres, afirmen que l'ànima humana és tan diferent al cos que no existeix en realitat cap relació entre tots dos. D'aquesta manera , el cos es dissol després de la mort, però l'ànima no sofreix cap canvi.
Tot i això, les religions condicionen aquests tipus de pensements i introdueixen pensaments com: la reencarnació, el cel, l'infern o el paradís...

Què és ser "normal" des del punt de vista de les persones?

filo99 

Tothom tendeix a relacionar el que és normal amb les coses comunes i freqüents. Quan veim algú que sobrepassa la mitja (comuna) ens crida l’atenció, això es a causa de que no esteim habituats ni a fer, ni a vestir ni a veure coses inusuals. Posem per cas aquesta fotografia en la que podem apreciar un conjunt de pomes, una d’elles té un color característic i diferent de les altres, això fa que la classifiquem com a la poma singular, ja que el color verd és el comú.
La majoria de la gent fa coses habituals per no ser criticada o perquè no coneix una altre cosa que no sigui allò, per això el més important primer es conèixer-te a tu mateix per decidir el que et convingui, sigui freqüent o no.

Que és el temps?

Alexia
El temps, una  cosa totalment creada per l’ésser humà, ningú en ha dit com medir el temps però cada cop son més meticulosos els aparells creats per l'humà, els rellotges solars, els d’arena, i cada cop mecanismes més complexos i precisos on hi ha calculat cada moment del dia. Qui ens pot negar amb proves que un dia no és el mateix consecutivament i que tot això que veim no és pareix en res a la realitat. Plantejat d’una altre manera, com podem sebre nosaltres que el la nostra unitat de mesura es correcte? Com a temps és molt o poc? Hem començat a contar desde el moment correcte? Pot ser no sigui ni una mil·lèsima del temps d’un altre lloc de l’espai. A un lloc de la nostra galàxia els nostres darrers 500 anys han estat un segon i això només a la nostra galàxia. El que nosaltres anomenam temps és una cosa totalment ficticia on ningú a trobat una altre manera de mesurar-lo millor.

Què és el no-res?

Cucharón 
 El no-res (o "la nada") per concepte, ja és alguna cosa, l'absència de tot. Impossible d'imaginar pel ser humà, però podem dir què és com un buit similar al buit que existeix a l'espai. No obstant, repetesc, el no-res és l' absència de tot, fins i tot del buit de l'espai. 

Filòsofs com Hegel o Sartre van sostenir que el no-res és una cosa concreta amb totes les propietats que això suposa, també el budisme l'ha considerat com l'estat que es caracteritza per presentar una ment buida, o el filòsof grec Parmènides a qui se li atribueix l'expressió: "res sorgeix del no-res", que implica un principi metafísic que indica que cap cosa hi pot existir a partir d'un no-res.

Per això he escogit una foto tota negra. Perquè és a lo màxim que hem puc acostar quan m'hi imagin el no-res. Un espai buit, sense cap objecte i negre, per la absència de llum.

Quan tens un amic?


Lesins Ytuzuky 
 He elegit aquesta imatge perquè un robot et pot resultar un amic en molts de moments,tal vegada et pot donar més diversió i entreteniment que un ser humà.
Un robot també es molt útil per a les persones que son més tímides o li costen més sociabilitzar-se.
Un robot mai et traicionarà,et dirà mentides ni t'abandonarà mai,i si et sents trist per el dany que t'han fet en una amistad et pot refugiar en un simple objecte com aquest, almenys un temps per refexionar.

Existeix realmente una persona que ens complementa?


Limon 

Realment hi ha una persona que ens complementa en tots els sentits? Jo crec que no, no cal que siguem semblants per tenir una relació "perfecta", a la nostra vida busquem l'equilibri i si som, per exemple, molt extravertits, necessitem una persona al costat més tranquil·la. Si som "mitja taronja" necessitem "mitja llimona". Tot això si creiem que són éssers incomplets i creiem que necesiram altra persona per ser feliços. I això ja és una altra pregunta filosòfica; "com podem aconseguir la felicitat?" 



Que és millor la natura o la creació humana?

 Hnkn
Molta gent s'estima més estar una setmana a un hotel que pasarse una setmana a un bosc o alguna zona natural, en canvi hi ha d'altres que els encanta lo natural viatgen per a veure les meravelles del món,però per desgracia hi hagut molts de boscs talats per a fer ciutats sense tenir en compte lo important que és la natura, per això sempre que s'ha de talar un bosc hi ha gent que té diferents punts de vista, uns diuen que el bosc ha estat durant molt de temps i que els humans no som qui per a destruir-lo però per altra banda hi ha gent que pensa que les creacions humanes, com un hotel o una pista de golf, son molt mes millors que qualsevol bosc qu existeixi i aqui ve el meu interrogant filosòfic: Que és millor la natura o la creació humana?

Qui Sóc?

 XGC
En aquesta imatge es pot apreciar que sóc una persona ordenada, que les coses desordenades no m'agraden molt. També es pot observar que sóc un deportista, per ser més clasr piragüista, i que m'agrada bastant l'esport.

És tot final un nou principi?


 Corti
Aquest interrogant m'ha parescut molt interessant.
Trobo que la meva fotografia respon a la meva pregunta filosòfica diguent que hi ha un nou principi amb cada final.
L'estatua, que surt en forma de dona, representa a un familiar o a un amic del mort que està desolat per la seva pèrdua. Li entrega una flor en señal de que no l'ha oblidat, que encara està en el seu cor.
Per això trobo que tot final és un nou principi, ja que encara que sigui el final pel mort, és un principi per a tots els seus familiars i amics que hauran de aprende a viura sense ell.

Esta el destino predestinado?

 deif
La tierra esta predestinada a girar al rededor del sol y no puede hacer nada para cambiarlo ¿las personas hagamos lo que hagamos no podemos cambiar nuestro futuro porque ya esta escrito o podemos cambiarlo?

Es pot impedir la imaginació?

Asuna Yuuki
La societat i les seves normes ens prohibeixen moltes coses, però existeix una que no es pot prohibir: la imaginació. El que vull expressar és això; encara que per alguna causa la imaginació ens sigui negada, sempre serem capaços de obrir el pany que ens nega aquest dret i de seguir imaginant. El pany pot representar a la mateixa persona negant-se a seguir somiant i a aferrar-se a la realitat, però això és impossible tant per infants com per adults. Els somnis i les il·lussions són imprescindibles per seguir endavant i per no perdre la esperança mai, la capacitat de l'ésser humà de imaginar els resultats dels seus objectius és el que ha duit als grans filòsofs a cercar respostes i a trobar-les. També es pot imaginar simplement per escapar de la realitat, com pot ser el cas d'un infant dins una guerra; sense aquestes esperances aquell nin perdría totalment la esperança de vida. Qui diu que els somnis no es poden fer realitat? Si tens una bona motivació pots aconseguir-lo, per això he triat aquest tema; desde la meva perspectiva la imaginació és una de les coses més humanes que tenim i una de les característiques que ens diferencia de la resta dels animals.

Déu existeix?

wask 
 La llum sempre ha estat un símbol de la religió, especialment de Déu. Avui en dia, cada vegada mes gent dubta de l'existència d'aquesta divinitat. A aquesta fotografia es veu un paisatge i en mig el sol, el qual il·lumina la imatge. Pot ser que Déu ho crees tot, les muntanyes, el sol, tot... Però també pot ser que Déu sigui una il·lusió, que crea el nostre cervell per explicar coses. O tal vegada es una llum que ens protegeix de la fredor de la obscuritat, com el sol.

Cap a on anam?

 Agatha

Cap a on anam? Segurament aquesta pregunta és sempre present, ja que tots en algun moment de la nostra vida ens l'hem feta. La ciència diu que som matèria i que la matèria es descompon. Les religions diuen coses molt paregudes, la Cristiana, per exemple, que si has fet el bé vas al cel, si has fet el mal a l’infern i si cap dels dos vas al purgatori. Altres diuen que el que es mor és el teu cos però la teva ànima queda vivia i torna a néixer, la reencarnació. Però de moment es desconeix la resposta a aquesta pregunt

¿Qué es la belleza?

  
Umbra
La belleza es un interrogante que ha estado presente desde hace mucho tiempo. Es una opinión totalmente subjetiva: lo que para uno puede ser bello, otro puede encontrarlo desagradable u horrible, o directamente no gustarle, pero no por ello deja de ser considerado bello para la primera persona.

el mundo,si es finito o infinito,cuando empezó y cómo...

 


 

En esta imagen (sin ningún efecto ni editación ) hay una mariquita encima de un trigo,dos elementos que están presentes en nuestra tierra e universo,pero la fotografía da una sensación de surrealismo y por eso la he elegido para esta pregunta filosófica,que entre varias es la que mas me ha gustado y llamado la atención porque siempre nos vamos preguntando más sobre el mundo,si es finito o infinito,cuando empezó y cómo...y siempre he pensado que nuestro universo puede ser parte de tan solo nuestra imaginación, o tal vez no.
Este interrogante sin respuesta lleva a un mundo capaz de llevar a cada uno por su terreno y dejar volar tu mente.
Como esta imagen,que parece tan surrealista como a veces la vida misma.


chococriss