Ens mengem el món o el món ens menja a nosaltres?

La meva reflexió de ens mengem el món, és que has d'aprofitar el temps al màxim, mai saps el darrer dia de la teva vida, o sigui, el meu consell, aprofita i fes el que vulguis.

I la segona reflexió, del món ens menja a nosaltres, es que nosaltres poc a poc el esteim destruint, per la quantitat d'escombraries que hi ha per tot, si cambiam això podriem viure més anys, lo que significa que hem de cuidar al planeta.

Beatriz Albertí Moraleda

Cuida el que t'envolta

AMB INTERNET ESTEM DINS O FORA DE LA CAVERNA?

Aquesta pregunta fa un homenatge al mite de la caverna de Plató .A més a més, planteja si amb l'ús de les noves tecnologies, el coneixement a la nostra societat ha millorat de manera que ja no ens poden enganyar.

Si bé la resposta és un poc subjectiva, la fotografia ho intenta aclarir.Moltes vegades estem endins perquè; encara que amb internet la caverna ja no és fosca, més bé és transparent com una peixera, lo important no és la foscor de la caverna, sinó l'intel·ligència de l'individu i com es fa l'ús de les noves tecnologies per creure el que passa al nostre voltant.

ARTistóteles.

Per què somiam?

Aquesta foto té relació amb la pregunta, per què somiam? Així doncs, mostra el llit que és l'espai que utilitzam els humans per dormir i somiar o per reflexionar els somnis, i de fons, la finestra enlluernada que el que mostra és que s'està creant el somni ja que no es veu res. I el color en blanc i negre que significa un estat de reflexió.

Wanaking.

En la nostra societat, vivim dins la caverna?

 

Avui dia, a la societat on vivim, hi ha molts ideals i la gran majoria son contraris entre ells. Aquí es on entra la pregunta, amb tots aquests ideals i amb la gent intentat convèncer a la resta de que la seva es la correcte, vivim a dins la caverna? Veient només els aspectes positius de la nostra idea en lloc de veure-ho d’una forma subjectiva.

Aidart.

¿Con qué certeza sabemos que nosotros vivimos en un mundo real y verdadero , donde se encuentra el límite de nuestra existencia?

La fotografía representa la pregunta mediante una imagen, ¿Dónde se encuentra el límite de nuestra existencia?¿nuestra existencia es real? el hecho de que aparezca el espejo nos puede hacer reflexionar sobre todo aquello que podría existir más allá  de nuestro alcance , pero a donde no podemos llegar.

Mora Maar

Som més o menys insignificants del que nosaltres creiem?

 

En aquesta imatge podem observar com de diminuts som comparats amb l'espai, tota la humanitat representada per l'home que hi ha assegut, i la complexitat i brillantor de l'ésser humà, expressat amb la llum i color del fons que li donen molta importància. Pensar que som només una mica de pols en un univers que pot ser infinit em fa sentir nul·la però reflexionant sobre la realitat que tenim cadascun sobre la vida fa que canviï ja que la meva manera de veure el món i d'expressar-lo és probablement única, aquest pensament multiplicat per 7500 milions de persones és bàsicament immensurable.

Himawari

¿Como puede ser infinito el espacio?

Hace mucho que me pregunto sobre el hecho de si el espacio tiene límites o no, y si no los tiene como es posible. Algunos astrólogos afirman que el espacio está en constante expansión, cosa que a su vez afirma el hecho de que este esté definido por unos límites. ¿Es finito o no?, y si no lo es ¿como puede ser?

Uap.

Podem atreure coses espiritualment?

 

He raonat aquesta pregunta ja que molta gent pensa que només podem experimentar amb coses que veim o que podem percebre pel tacte,  i no amb tot el que ens pot arribar a aportar i a ensenyar el món espiritual. Cercar una manera diferent de pensar i dur les coses (tant personals com laborals) podría canviar la nostra vida quotidiana i segurament, la nostra percepció de la vida.

Aineta

¿Existe la comunicación sin palabras?

Después de estar una hora y media buscando una foto que concuerde con la pregunta, decidí fotografiar un dibujo de hace unos tres meses. Aunque no sé si se admitían dibujos para estos deberes. Al tener falta de tiempo y personas para hacer la foto que tenía en mente, busqué un dibujo que se pareciese aunque sea un mínimo a lo que quería transmitir. Aunque a lo mejor no se entienda, en el dibujo aparecen dos manos de distintas personas entrelazadas entre sí, dando un sentimiento íntimo y delicado. 

 

Creo que tocar delicadamente a una persona se entiende como una manera de afecto, dando a entender que la persona que te toca te quiere y se preocupa por ti, por lo que, con un gesto tan pequeño y sin usar ninguna palabra, transmites un sentimiento. 

Lluccii

De dónde venimos?

He elegido esta pregunta porque es una de las que mas me hago o hacemos a lo largo de nuestra vida. Con la fotografía he querido representar: primero la casa, que simboliza el hogar, el lugar donde nacemos o nos criamos, que hace referencia a la palabra vivir, y por otro lado que este al revés, simboliza que no todo es cierto, que tenemos muchas preguntas sin resolver, que tu entorno no es estable, y creo que es una buena referencia a su pregunta.

Crisocola

Què és la llibertat?

Què és la llibertat? Existeix? Potser puc elegir fer alguna cosa, però, puc elegir voler fer-la? Al cap i a la fi estic limitada per jo mateixa, no puc deixar de ser jo. Les meves decisions i accions estan determinades pel meu cos i la meva ment. I si sortís de la meva consciencia per pensar de forma subjectiva ja no seria lliure. Per que no seria jo. La meva "llibertat" sempre queda limitada. Puc ser, així, realment lliure?

Peverell

¿Dónde está la línea entre el arte y lo qué no es arte?

Últimamente cualquier cosa puede considerarse arte, incluso si alguien con reconocimiento artístico pone un trozo de basura en una galería y lo vende como si fuese una escultura, muchos estarán de acuerdo en que es una obra de arte y se venderá por millones. Entonces si cualquier cosa puede considerarse arte ¿Dónde está la línea entre el arte y lo qué no es arte?

Alice Cooper

Som bons o dolents per naturalesa?

L’home és llançat al món sense un llibre d’instruccions. No tenim una guia de com ens hem de comportar, però, som bons o dolents per naturalesa? Els científics afirmen que l’ambient ens condiciona bastant, però, quina influència té la genètica doncs? Hi ha moltes teories sobre la nostra influència al món, però cap de nosaltres es capaç de sabre com arribam a ser bons o no.

Manre.

Hi ha vida després de la mort?

No hi ha cap evidència que afirmi que després de la mort, la nostra ànima habiti en el "Paradís" o  en un lloc millor. Però també s'ha de dir que no s'ha provat el contrari. Aquesta pregunta que encaixa perfectament amb l'estoïcisme, també ha interessat a alguns filòsofs que han definit que existeix qualque cosa més enllà de la mort. Ara bé, en què consisteix aquesta "cosa"? Difícil de respondre.

Lux.

Què és la veritat?

A la fotografía es poden veure a dos adolescents discutint sobre alguna cosa. Aquesta imatge es relaciona amb la pregunta, ja que ningú dels dos sap ben be quina es la veritat o qui te raó.

L'opinador

¿Existe un límite para la creación de nuevas tecnologías?

 

Considero que al igual que no hay limite en el conocimiento de los humanos tampoco lo hay en cuanto a crear cada vez más y mejores proyectos relacionados con la tecnología, porque solo necesitamos la imaginación y las herramientas necesarias para crear todo y más de lo que podamos llegar a pensar. Pero creo que igual que somos inteligentes para hacer todo esto también tenemos que reflexionar sobre hasta que punto deberíamos llegar para no acabar por debajo de esa tecnología y que al final en lugar de dominarla nosotros a ella nos acabe dominando y sustituyéndonos, ya que en un futuro puede que hasta la cosa más compleja nos la pueda ejercer un simple ordenador.

S.Blackberry

¿Qué se siente al experimentar la muerte?

No tengo ni idea de lo que hay después de la muerte, lo único que tengo claro es que el miedo, lo tengo, me da miedo no saber que va a ser conmigo después de toda una vida, o mejor dicho, después de toda una prueba, ya que ¿quién nos da la certeza de que todo esto es real?, ¿y si la vida se basa en un reto para prepararnos cuando llegue nuestra hora?. Las personas que han experimentado la muerte dicen que se encuentran en una especia de túnel donde al final del todo observan una luz, y yo me pregunto ¿qué se debe de sentir en medio de ese estado en el que no eres capaz de vivir pero tampoco de morir?, ¿veré mi vida pasar o me olvidaré de todo en menos de un segundo?, ¿veré acaso mis miedos e inseguridades, todo lo que me ha hecho fuerte y al mismo tiempo me ha hecho sentir muy débil?, ¿sentiré olores o escucharé algún ruido?, ¿estaré rodeada de arte así como lo estoy ahora o no podré llegar a sentir nada?. Todo esto asusta, así como asusta hacerte cada día mil preguntas y no encontrar respuesta, no se que es la muerte y tampoco se muy bien lo que es la vida, lo que si se, es que me da miedo morir para que luego no haya nada después de todo.

Ojosdegata

¿Qué crees que tu futuro “yo” recordará de ti ahora?

Esta pregunta me hizo pensar sobre lo que mi yo del pasado sentía, de lo cual no recuerdo actualmente. El cómo se sentía vivir en la ignorancia o simplemente el no saber quién era realmente, cual era el sentimiento de sentirse que tu cuerpo era tuyo.

Moixblau.

Què és la família?

La família és el pilar de la nostra vida. Éssers humans que mantenen una relació de sang amb nosaltres. Però tu ets diferent. No me contestes, no me escoltes, no xerres, però ets el que millor m'entén. No ets ni una persona,  ni compartim sang, però t'estim molt més que ningú amb qui comparteixi sang. Per això tu ets la meva família.

 

Gamba Lunàtica

Què és el pas del temps?

El que se’ns ha fet creure sempre és que el temps passa i no torna; el que has deixat de fer o el que has fet, les decisions que has pres per qualsevol motiu o el que sigui que ens passa no es pot canviar, una vegada a passat, ja està, no hi ha res a fer. Però, i si realment el temps és cíclic i les nostres vides ocorren una vegada i una altra i una altra; Si així fos, el pas del temps no existiria perquè sempre hi hauria una segona oportunitat per caviar les coses.

Flor

Quina és la diferència entre un animal i un ésser humà?

Està clar que els éssers humans som molt diferents als animals, tant física com psicològicament, però, no som també els humans diferents entre nosaltres? Pot ser que els humans siguem més "civilitzats" ,a vegades, que els animals, però es això una diferència tan gran com per tractarlos diferent? Ja s'ha demostrat que els animals tenen sentiments com dolor, plaer, por, etc. per tant, és moralment acceptable tractar a alguns animals com s'els tracta? Com a "coses" que ni senten ni pensen? 

DaRuCo

¿Porqué destruimos la naturaleza para expandirnos?

Los humanos al fin y al cabo no somos muy diferentes a los virus, los virus parasitan a un ser y se quedan a vivir en él, se reproducen y terminan por acabar con el ser en el que vivían y después marchan en busca de otro ser al que parasitar y repetirlo. Los humanos hacemos lo mismo, en nuestro caso el ser sería la Tierra a la que estamos maltratando sobrexplotandola, urbanizandola y contaminandola. Tenemos planes de ir a Marte para establecer una colonia allí, ese es el nuevo "ser" habitable al que vamos a parasitar para repetir la historia.

Heisenberg

Què és real?

Per fer aquesta fotografia, m’he basat amb el mite de la caverna el qual intenta explicar què és i què no és real. El que intent mostrar amb l’ombra de l’elefant és que no tot el que veim sabem si és real ja que, com diu el mite, l’ombra que veien els presoners no era la realitat mentres que l’elefant simbolitza la realitat.

Alonso Bauzá Sánchez de Movellán

Som els amos del nostre destí?

Desde que naixem fins que morim som amos del nostre destí. Quan som petits feim les coses sense pensar, i per aixó estan els nostres pares per guiar-nos. Una vegada som madurs i adults noltros prenem les decisions i elegim com vol ser el nostre destí. Moltes d’aquestes decisions estan condicionades per aixo no crec que siguem amos al 100% del nostre destí. La gent pren les seves propies decisions. Però com ja he dit abans la majoria de vegades està condicionada ja sigui per el teu jefe, l’entrenador el teu espos/sa. Normalment hi ha una segona o tercera persona la qual influeix en la teva decisió. Amb les accions que feim poc a poc anem contruïnt i modificant el nostre destí.

Sergio Llopart

Què és ser normal?

La normalitat es una qualitat que les persones cercam per no ser excluits , per fer amics o simplement perquè la societat d' avui és molt perfeccionista , la veritat és que sempre et criticaran facis el que facis , per això si surts d'aquesta normalitat (que encara no l'he trobada) ja et sents com un bitxo raro. Però per aquest motiu t'has de sentir còmode amb tu mateix , ser qui realment ets sense importar-te les opinions dels altres . Adamés seria molt aborrit ser normal no? Ja no hi seriem èssers humans sino robots , hi passa el mateix amb les escultures , pintures , cançons o artistes a part de representar-nos cercam una peculiaritat o un estil propi que els faci únics, es a dir que ens atregui i agradi 

He arribat a la conclusió que ser normal es subjectiu i que ningú pot arribar-ho a ser i que tot depèn de la persona que ho interpreta.

Cristina Barcelo Berga

Realment estam tot sols?

Quan ets sentis tot sol, pensa que no ho estas, pot ser que hi ha algú a la mateixa situació que tu, que creu que no sortirà d'un problema o que mai coneixerà a ningú que li dongui suport. Sabent aixó ja no estas tot sol. Sempre tendras algú que et donarà suport, un amic un familiar, fins i tot algú que ni coneixes. No crec amb la soletat mai estam tot sols, endavant amb els teus problemes.

Silvia Albertí Moraleda. 

(Sidi)

Subestimem l'art?

ant la societat afecta i fa canviar a l'art, com l'art afecta i fa canviar a la societat.

 Personalment veig l'art com un mirall o un reflex, del món en què vivim, fàcil d'atreure i fàcil de comprendre.

 Segons canvien èpoques i maneres de vides, canvien les tendències i la seva filosofia.

 Si, filosofia, perquè una obra no només és artística, també pretén donar-te a entendre un significat ja sigui personal o global.  Darrere de cada obra hi ha un corrent de pensament i es pot veure clarament caracteritzada en diversos aspectes: materials, temes representats i fins i tot la gent que era representada en aquestes obres o directament la gent que presentava aquestes obres.

 L'art canvia, com canvia la societat.

 Els autors canvien com canvia la filosofia.

 El simple fet de saber que té influències sobre la societat hauria de donar-nos a entendre la importància que comporta.

 Crec que personalment l'opinió que puguem tenir sobre l'art ve del nostre coneixement sobre el.  Sense tenir una mica almenys de cultura general en aquest àmbit no podríem crear-nos una opinió pròpia i segurament cauríem sota la ignorància d'apreciar una obra només pel seu autor i no per les seves tècniques i materials.

 I ja ho diu Duchamp "l'art ha mort" i mor quan prestem admiració davant d'una signatura.

 Subestimem l'art, l'art en totes les seves formes perquè desconeixem l'art de carrer com a art, la música com a art i en general qualsevol forma d'expressar els teus pensaments i emocions.

 L'art no és més que una expressió o una crítica, dinàmica en constant canvi així com canvia la manera en com vivim i la manera en com pensem.

 Perquè tot canvia, com pot canviar una persona i els seus gustos i com pot canviar l'època en què vivim.

 Ignorem l'art, com ignorem els problemes que ens envolten.

 Ignorem la nostra manera de fer-nos sentir, veure o sentir.

 Ignorem la nostra eina.

Milena Angulo Vera.

Milk.

Està mig ple o mig buit?

Jo pens que cadascun veu o entén diferent les coses. Depèn de cada persona de com veu sa vida i com la viu, una persona pot veure lo mateix que tú i dir una altra cosa. Això pasa perquè no tothom veu el món igual, però no vol dir que estigui malament lo que diu, sinó que pot tenir raó ja que ho mira per una altra perspectiva. I lo mateix però entenent diferent.

 

Yago Gualacata Pou

Alguna cosa dura per sempre?

Cap cosa, persona, objecte o natura dura per sempre, arriba un moment on tot despareix, tot es deteriora o simplement som abandonats, per tant, per jo res dura per sempre.

Però després cap la possibilitat de creure que no tot es romp del tot o que quan algú s'en va no et deixa per sempre, sino que una part es queda amb tu.

L'eternitat és subjectiva.

Blanca Ponce Ruiz

NEMO

Saben les libèl·lules que és la mort?

Els humans pensam constantment en la mort. Desde que l'home va començar a organitzar-se com a societat ja feien rituals i tradicions per als difunts. A les religions sempre hi ha hagut la creença de que hi ha una vida després de la mort ja sigui d'una manera o d'una altre. Durant la vida pensar en la mort, tenir-ne por, o simplement saber que arribarà ens acompanya. I els animals? Les libèl·lules? Saben que la mort els arribarà? Tenen por a morir?

Jaume Calafat Canyelles. Pseudònim: Coanegra.

És real el que veiem?

Jo pens que des de que naixem ens ensenyen a veure les coses d'una forma, la qual no canviem fins que començam a dubtar de tot el que hem aprés. Crec que si que és real el que veiem peró que tots ho podem veure i opinar de formes diferents, no sabem quina es correcte. La realitat és una paraula que cada un pot definir d'una manera molt distinta

Francina Campins Rotger - Philo Flakkk

¿Por qué queremos a quien nos hace daño?

El amor es precioso, cuando decimos que lo es siempre nos referimos al correspondido. Es por lo anteriormente mencionado que voy a a hacer hincapié en el amor no correspondido, no porque sea precioso ya que claramente no lo es, sino por lo que puede desencadenar.

Una vez nos damos cuenta de que esa persona no nos quiere, lo primero que hacemos es preguntarnos: "¿por qué?". Pensamos que somos insignificantes, horribles, irritantes... todo esto provoca una severa bajada de autoestima y una alta dependencia. Queremos ser lo que esa persona quiere en su vida.

No nos damos cuenta de que nos estamos dañando mental y físicamente, nos aferramos a esa persona y estamos siempre pendientes de lo que haga, perdemos la diginidad y el amor propio es inexistente, tenemos miedo de perder la poca comunicación que tengamos y por eso hacemos lo posible por no ser demasiado insistentes.

Cuando has pasado por esta situación sabes que la única solución es dejar ir a esta persona por mucho que te cueste, es darte cuenta de que no tienes nada de malo y de que debes darte importancia.

El amor tiene que hacerte sentir feliz, no debe dañarte.

Nombre y apellidos: Sol López.

Pseudónimo: Ticio.

¿Qué es el miedo?

Para mi el miedo es un sentimiento subjetivo que no todos lo sienten por el mismo motivo. El miedo es la conseqüencia del dolor o la muerte. Si nos han enseñado que las arañas pueden llegar a matarnos, nos dan miedo. Lo mismo pasa con la peliculas de terror o el miedo de perder a alguien o algo. En el caso de las películas entra más la imaginación, pero en el segundo caso se trata de un dolor en algunas ocasiones mucho más fuerte que el físico. El miedo es algo inevitable.

Elitsa Plamenova Encheva 

Eli Plam

¿El poder absoluto corrompe?

Creo que el poder absoluto corrompe, Aunque depende de como se use. El hecho de tener poder absoluto en un trabajo podría incitarte a robar o a abusar del poder que has adquirido. Sin embargo, no todo siempre es negativo. Si hay alguien que todavía tiene el sentido de la humildad y cierta responsabilidad, no se dejará corromper por tal poder.

Ainhoa Ferre 

Momotopi

Què és l'edat?

L'edat és una manera dexplicar a la societat que les persone ens feim grans, els nostres anys, les arrugues a la cara i els cavells blancs al cap són maneres de expressar la vellesa de les persones. Però el que realment ens pot dir que ens feim grans és el nostre cor, no l'aspecte físic.

Neus Casañas Borràs

 S'aboca

¿Por qué el cielo es azul?

La luz del Sol se ve blanca. Pero en realidad está compuesta por todos los colores del arcoiris.  Cuando la luz blanca pasa por un prisma es separada en todos sus colores.   La luz azul se dispersa más que otros colores porque está compuesta de ondas cortas y más pequeñas. Por eso el cielo se ve azul la mayoría del tiempo.

Pablo Gaudesi López

Bingo Bongo

Com tornar a la infància?

He agafat una comparació del sentiment de no voler créixer que te una gran relació amb el conte de Peter Pan. Molts sempre hem sentit aquesta sensació de no voler fer-nos grans, no tenir cap mena de preocupació i també la nostàlgia de veure el gran poder que te la inocència en un nen petit.

Mireia Palmer Matilló.

 Pseudònim: Nins perduts.

Com podem veure el futur a través dels eixos del temps?

No podem fer-ho per què el futur és una cosa que feim nosaltres cada dia amb les decsisions que prenem, amb les coses que feim, les que deim i pensam. El futur no és una cosa que es veu sinó que és viu quan es converteix en present.

Ainhoa Ysain Mas Villena. Kai. 

Per què cauen les fulles?

Cauen perquè han tornat velles, perquè ja han crescut i han fet bellesa. Cauen de s'arbre tranquilament, sense pressa. Peró ho deixen anar. Hem d'aprendre a deixar-mos caure, a anar tranquilament i sense agobiar-se per tot. Hem de sebre quan anar deixar a qualqú, encara que faci mal. Que tot sigueixi el seu ritme, deixar que flueixin les coses. 

María Depière Ibáñez 

María Depière. 

¿El amor es un sufrimiento?

El amor, una simple palabra de cuatro letras, con una mezcla de sentimientos y emociones raras, inexplicables... Como puede una sola palabra un día hacerte la persona más feliz del mundo y otro día no querer saber nada de lo que es la felicidad de verdad. Y así es el amor, el amor no tendría que doler, no tendría que asustar, no tendría que ser así; en cambio lo es, es así. Es así de doloroso siempre, porque un día conoces a alguien que crees que es esa persona, con la que ríes, te olvidas de todo lo malo y ves las cosa de otra forma, eres como realmente eres al 100%, te suma en vez de restarte, pero... un día todo da un giro y no, no es la persona que tú creías que era, esa persona con la que confiabas plenamente, tu gran apoyo, tu mundo... pues no vivimos equivocados y al final todo no es como un cuento de hadas aunque nosotros lo queramos que sea, pero no. Así que “No te aferres a un amor que duele más de lo que vale” 

Maria Daudén González 

El que veiem al mirall és la realitat o el que coneixem com a tal?

Com sabem realment què és la realitat? Estem molt segurs de que la realitat és tot allò que veiem, fins i tot el que es reflecteix al mirall, però si ho pensem millor, no hem estat nosaltres els que hem decidit el significat de realitat per el nostre propi pensament, sinó el que han cregut altres i ens han fet creure a nosaltres. Pot ser el que veiem tots el matins al mirall és només una simple còpia del què és la realitat per a nosaltres, o potser sigui simplement una imatge que el nostre cap distorsiona perquè la vegem de la manera en què ens han ensenyat a veure-la.

Nom i llinatges: Ester Medina Romero

Pseudònim: Ramé

Que és el normal?

Per que hi ha la paraula normal? Per que una cosa que es diferent a allò que ja està determinat és estrany? Per que no pot haver coses diferents sense per això ser denominades com a normal o no? Per que no podem prendre les coses d'una altra manera sense ser posades etiquetes? Desde petits estem en una societat on tot el correcte esta bé i tot el que per al món és incorrecte sempre esta malament, però moltes vegades no es que alguna cosa siga incorrecte sinó que és diferent al que estem acostumats, estem canviant i no por això som menys normals, hem de saber que hi ha moltes persones i no el que per a una persona és normal, és normal per a totes i això no és dolent ja que cada un té el seu criteri. La paraula normal és àmplia i el seu significat encara més així que cal deixar d'etiquetar i obrir mes la ment perquè tot està bé i és "normal" sigui el que sigui.

Victoria Sala Olaya - Viic

Què és l'anima?

L'altre dia pensava, que és l'anima? Vaig arribar a la conclusió que l'anima és el que ens representa, l'anima són les nostres idees, els nostres comportaments, les nostres avantatges i desavantatges, la nostra identitat, el que la gent recordi quan nosaltres moraguem. Si l'anima és el nostre món interior, que és el cos? De totes les opcions que vaig pensar em va convèncer la següent, el cos és una simple closca la qual ens dóna forma i ens protegeix de les altres animes, ja que si no tinguéssim cos estaríem dins una espècie de sopa primitiva o més ben dit a un riu el qual me l'imagín d'un color semblant al de la sang pel qual vaguen les ànimes fins a trobar un nou cos i seguir vagant pel nostre món o a una espècia de foc etern a on s'origina tota vida i es destrueix guiat per un barquer com Caront que guia les animes a un destí o a un altre.  

Nom i llinatges: Antonio González Estarellas
Pseudònim: Venkman 

Quina diferència hi ha entre l'amor i l'amistat?

Quan es parla d'amor, es parla de felicitat, de suport mutu, d'abraçades, de mans agafades, dormir al costat de l'altre... Ara bé, això fa referència només a l'amor romàntic. Quan es parla d'amistat mai se sol parlar d'amor, com si aquest sentiment estigués reservat a la nostra parella, però per què? Quina diferència hi ha entre l'amor i l'amistat? Es podria dir que l'amor romàntic és un sentiment més "fort" o "intens" que l'amistat, però, és realment un sentiment diferent? Jo estimo als meus amics, em fan feliç, ens abraçam, anem agafats de les mans, dormim junts, ens recolzem sempre i, el més important, ens recordem que ens estimem sense problemes, perquè no hem de deixar que la idea que això és exclusiu per a les parelles ens impedeixi estimar als nostres amics, perquè, al final, l'amor i l'amistat no són tan diferents i no poden viure l'un sense l'altre.

Laia Coll Morales

(Soda)

QUÈ ÉS ESTAR BRUT?

Una frase molt comuna de les mares sempre ha estat : "Renta't que estàs brut!" però..., alguna vegada ens hem plantejat què és en veritat estar net? O, per què utilizem sabó per rentar-nos? Tècnicament, el sabó no és més que un compost químic que fa espuma però ,sembla que si no l'emprem mai estarem nets... Aleshores ,que seria estar nets ,una estratègia per comprar sabó , una imposició de la societat  o una frase tradicional que ha passat de pares a fills?

Potser mai minga s'hagi plantejat això ,però que passaria si no ens dutxéssim ,fariem mala olor? Però, què és l'olor...? 

JESSICA DE SIMONE RECHE,

 #FILOTRENCACLOSQUES

QUÈ ÉS EL NO?

A vegades no ens aturem a pensar el perquè del NO i perquè no utilitzem una altra paraula. A vegades no sabem explicar el significat o pot ser cualqunes vegades no sabem dir que NO a coses que no volem realitzar. Però  desgraciàdament per por al que diran els altres no deim NO, i com persones cegues  ens deixem duur una vegada més per el món i les seves  maniobres que et manipulen dia a dia i et fan un poquet més débil cada dia sense adonar-nos.

O simplement a vegades no tenim dret a dir aquest NO, perque cualqunes persones ens prohibeixen dir-ho ,i limiten i destrueixen les nostres idees, principis i sentiments. I tú et plantetjas ,i perque ell pot i jo no?

Amb aixó en vull referir un poc a la violècia de gènere i al poc dret que moltes persones , ja siguin homes o dones que estiguin passant per aquestes circumstàncies, tenen a dir que NO , a tenir una possibilitat de sortir d’aquella situación desesperant i a  fer el que ells trobin millor.

 

NOM I LLINATGES: Lidia Román Román

PSEUDÒNIM: Lily

¿Somos conscientes de lo que nuestros ojos ven en realidad?

¿Cómo sabemos que todo lo que vemos es real? ¿Y si en realidad vivimos encerrados en un sueño profundo del que no podemos salir? Quizás todo lo que hemos vivido y lo que nos queda por vivir es mentira, algo irreal o inventado por nuestras mentes. ¿Y si en realidad somos un invento o una prueba de un ser o una fuerza mucho mayor y poderosa de la cual no sabemos nada?

Silvia Gomila

Què és la música?

La música és allò que mou tot el que ens envolta, qualsevol moment incomplet es completa amb una bella melodia. La música es capaç de fer esclatar els sentiments de les dones i homes que saben apreciar el seu valor incalculable. 

Al final no deixen de ser ondes sonores que arriben a les nostres orelles, però precisament que aquest fet tan simple tengui tanta importància, és el que fa que em meravelli d'una manera tan forta, fins el punt d'enamorarme d'aquesta.

Per jo la música és una persona estimada més, que em fa riure a moments alegres, em consola a èpoques difícils i, sobretot, em fa aprendre i adquirir valors que enriqueixen la meva ànima. Ella vui dins nosaltres és i l'única que no ens fallarà ni s'anirà mai.

MARC SÁNCHEZ AGUILÓ/ 

Marquet