Cauen perquè han tornat velles, perquè ja han crescut i han fet bellesa. Cauen de s'arbre tranquilament, sense pressa. Peró ho deixen anar. Hem d'aprendre a deixar-mos caure, a anar tranquilament i sense agobiar-se per tot. Hem de sebre quan anar deixar a qualqú, encara que faci mal. Que tot sigueixi el seu ritme, deixar que flueixin les coses.
María Depière Ibáñez
María Depière.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada