Abans de plantejar-mos si som bons o dolents per “naturalesa”, hauriem de demanar-mos què és realment la naturalesa humana. Algú l’ha vist? Sabem poc o molt sobre ella?
Durant el segle XVII es varen enfrontar dos filòsofs els quals tenien uns punts de vista oposats. Aquests filòsofs eren en Hobbes i en Rousseau.
Per en Hobbes, l’ésser humà és dolent per naturalesa ja que es una llei autoritària la qual ha de controlar el seu impuls agressiu que sorgeix de la motivació egoista de tots els éssers. Per altra banda, la idea d’en Rousseau, el qual té la idea que l’estat de natura el poblen els bons salvatges, que l’ésser humà és bo i empàtic, perquè si un d’aquests salvatges veu a l’altre sofrint, sent una inclinació natural a auxiliar. Però, qué és el que fa a l’ésser humà dolent? I la resposta que va donar en Rousseau a aquesta pregunta va ser en el primer moment en que el primer va dir “això es meu” es a dir, la propietat. Ja que si aquesta cosa es meva, l’altre també la pot voler, i així sorgeixen la competència, l'enveja i l'agressivitat.
En el meu punt de vista no podria d'acord amb cap de les dues idees, ja que crec que l'ésser humà pot ser egoista en nèixer, però això no lleva que no sigui una bona persona i no tengui empatia, també crec que en el pas del temps una persona pot canviar i por ser dolenta en un principi i bona al llarg del temps i a l'inversa.
Crazy Piano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada