Les emocions les portam des del moment en que naixem i les anam gestant al llarg de la vida. També cal dir que les emocions ens mantenen vius, gràcies a elles sentim per les coses que ens passen, per les coses que ens envolten...ens ajuden a seguir en la nostra existència. Perquè sense elles seríem éssers freds i automàtics incapaços d'anar més enllà del que veim.
Les
emocions no es poden classificar en bones i dolentes, ja que cap ho és.
Pot haver-hi de positives i de negatives, però per naturalesa no són ni
bones ni dolentes. Nosaltres, els humans, no hem d'evitar-les, ni
eliminar-les de les nostres vides, sinó entendrer-les i saber
controlar-les. Ja que som nosaltres mateixos els que feim que una emoció
sigui bona o dolenta. En el moment en que l'emoció et fa perdre la raó
aquesta es converteix en tòxica i dolenta. Les persones tendim a
classificar l'amor com una emoció positiva, quan aquesta es pot tornar
cap a la teva contra si en lloc d'una emoció es converteix en obssessió i
pot arribar a fer mal. Però no només és l'amor, sinó totes i cada una
de les emocions que com a ésser adquirim al llarg del temps.
Per
tant, segons el meu punt de vista el més difícil de les emocions es
saber dominar-les i no convertir-les en una arma tòxica i perillosa.
Pseudònim: filòsofa frustrada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada