Què hi ha després de la mort?

Moltes religions tenen diferents respostes, unes diuen que hi ha una altra vida al cel,altres diuen que ens reencarnem amb un altre ésser,segons la ciència podem trobar diferentes possibilitats ,però realment;

si cada un de nosaltres som únics,ens podem reencarnar amb un altre ésser?

si el cicle de la vida es dóna per acabat amb la mort,com pot haver-hi alguna cosa més?

si hi ha vida al cel,per què no l’hem trobada?

Tot son creences o hipòtesis,no hi ha res segur al cent per cent,ni s’està del tot segur que algun dia sigui demostrat.Se pot estar més o menys d’acord amb cada una de les suposicions però no vol dir que estigui amb lo cert.

Des d’un punt de vista catòlic l’ànima es desprèn del cos i puja al cel,en cas de ser pecador baixa a l’infern,no es pot demostrar però s’hi pot estar d’acord com tots els que prediquen la religió catòlica.

La reencarnació en les religions orientals parla d’una ànima que adopta un cos material,no només una vegada sinó varies a mesura que va morint segons va morint.Es a dir que una persona al morir físicament la seva ànima es va canviant de cos,com una espècie de metàfora en que una persona que simbolitza l’ànima,duu una roba que simbolitza un cos físic,quan es romp aquesta roba es va canviant de roba contínuament.

Tot el que te a veure amb l’ànima es difícil de demostrar ja que no és una cosa física sinó més bé abstracta,a part que te una finalitat de creença religiosa sense cap estudi on expliqui el perquè d’aquest raonament.

Molts científics diuen que no hi ha res basant-se en el cicle bàsic de la vida (néixer,reproduir-se i morir). Al donar-se per finalitzat el cicle no hi ha res més després,es cicle segueix amb els successors d’aquella persona que ha acabat el seu cicle.

Des de l’existència de la humanitat,l’home està predestinat a morir,en el cas de que hi hagués una continuació,estaria predestinat a una altra cosa.

Avui en dia qui més qui manco ha rebut una educació suficientment decent per necessitar proves i arguments demostrables per arribar a creure’s una hipòtesi de caràcter tant filosòfic,com científic com de qualsevol camp i passar de ser una hipòtesi o creença a un fet real.

PSEUDÒNIM: Llum i sombra