El temps. Ens limita, condiciona, a
presura, ens marca, dóna lliçons i col·loca cadascú al seu lloc, però mai
mostra la cara. Aparegué sol, de sobte, sense haver avisat abans. Mai s'ha
dignat a presentar-se, contar-nos els seus orígens o plans de futur. Ningú ens
va advertir sobre ell, d'on ve, com és ... L'únic que sabem és que no espera,
sempre va un pas endavant, acompanyat pels rellotges que amb el seu
continuu “tic tac” ens recorden que les hores, minuts i segons
passen, passen i es tornen irrecuperables.
Des del primer moment ,es va convertir
amb la nostra ombra, virtuós company de vida quan d'ell es tracten els canvis,
les millores i el cicatritzant de moltes ferides que mai pensaven ser tancades i
ara ja romanen a l'oblit. Però tambépot ser el nostre pitjor
enemic;quan decideix seguir accelerant el pas i obligant-nos a seguir-lo
deixant de banda o passant per alt moltes coses úniques i que mai tornaran. Ens
fa desprendre'ns ràpid de la nostra infància, a deixar de banda
la fantasia i ignorànci,a fent-nos créixer a la velocitat de la llum.
El que vull dir és que no entén
d'edats, passats, sentiments, .... Tampoc d'històries viscudes o tan sols
desitjades. Així que viu, viu el moment, les oportunitats que set presentin i
mai tornis a perdre el tren com fas sempre pensat amb els "que
diran", i amb els “isis”.
El temps no té fi, mai acaba, però si
la nostra existència. És limitat per a nosaltres, així que tingues clar una
cosa; és la teva vida i el teu temps, aprofite'l i sobretot gaudeix-lo molt. Recorda
que les persones més riques són aquelles que tenen temps, temps per viure, per
això, quan algú et presti un sol segon de la seva atenció, l’estarà perdent de
la seva vida.
RALIP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada