diumenge, 22 d’octubre del 2017

Sóm escalus del temps?


                                                                     JT

Què és el temps? És un concepte molt complexe. Alguns el defineixen com una successió d’esdeveniments que mesura la durada o separació de les coses subjectes a canvi. Ens veim condicionats per el pas d’aquest i els nostres actes i el nostre «viure» també. Som els seus esclaus, i a mida que els anys han anat passant més dependents hem tornat d’ell. Segons el meu parèixer, el ritme frenètic de la societat actual ens ha conduït a creure que el qui més fa en un menor període de temps, menys esclau és i més el domina; i no és així, perquè el qui sempre està ocupat fent coses quotidianes i complint obligacions oblida l'essència de viure en el present sense pensar en un futur condicionat i marcat per horaris i límits. El gran desavantatge de tot és que, acostumats a dur una vida ocupada, no sabem apreciar els moments de calma en què hauríem d'escoltar a l'avorriment, al pensament i a un mateix. Ha d'existir un equilibri entre acció i pensament. De fet, moltes de les preguntes que s'ha fet la humanitat han sorgit en moments d'observació i raonament. El temps sempre ha existit en la cultura, llengua i història humanes, ja sigui des d’una visió optimista o bé des d'una pessimista, però darrerament gairebé ningú es planteja què és per ell el temps, ja no existeix ni un carpe diem ni un tempus fugit perquè senzillament ningú es demana quin sentit té. Encara que el temps sempre anirà una passa per davant de nosaltres, l'única realitat que existeix és l’ara i de nosaltres depèn canviar la nostra percepció del temps momentani i alleujar la situació d’esclavitud temporal en la qual estem sotmesos. El fet de realitzar menys coses, havent-les pensat abans, però disfrutar-les completament és el que ens alliberarà d'aquesta pressió, de l'estrès d'avui en dia i de l’angoixa que ens causa el pas del temps. Però per canviar una cosa, primer has de ser conscient que cal un canvi, i això tan sols és possible a través de l’art de fer-se preguntes per tal de trobar-ne una resposta, és a dir, tan sols és possible mitjançant la filosofia.