Per què ens consumim?

Per què encontes de viure ens consumim els uns als altres? Desde fa temps la nostra societat ha deixat de viure per a aconseguir ser feliços o per a arribar a les nostres metes o somnis. Ara ja només ens despertam, agafam el cotxe, arribam al nostre treball i feim una rutina de 7 hores per a després arribar a una casa on no ens trobam acollits i possar-nos a fer al sopar. No tenim temps ni per a somiar, ni per a imaginar, ni per a estimar de veritat; perquè les úniques coses que caben dins el nostre cap és o quant tardarem en arribar desde casa al treball o si ens gastarem aquells cinquanta euros que sobren al final del mes en unes sabates o una jaqueta. I de sobte ens trobam amb setanta anys i ens donam conta que no hem exprimit la nostra vida al màxim i de que l'única cosa que hem fet des de que hem nescut és consumir-nos fins apagar la nostra flama com la de una vela enfonsda. Sofía.pcm