Esteim incomplets o romputs?

Actualment, s'acostuma a dir que hi ha persones rompudes o incompletes. Els llibres, series, pel·lícules... estan plens de personatges així, i normalment són els que més estimem. Però, que vol dir està romput o incomplet? Tenir problemes? Però, quina classe de problemes? I qui no té problemes? Hi ha gent que dirà que hi ha problemes més greus que altres... però, com es poden mesurar matemàticament aquestes coses? O no té dret a anomenar-se "problema" a qualsevol cosa que faci sentir ferida o insegura a qualsevol persona? I si és així, tot tenim problemes... ningú està satisfet al cent per cent amb ell mateix. Així que podrien dir que tots estem romputs, com si fos una cosa dolenta... però, no són les equivocacions i les males decisions les que ens fan aprendre, les que ens duen als llocs correctes? No són més els nostres errors que els nostres encerts? I està incomplet, que és? Necessitem a una altra persona que ens completi? Ens diuen que la soledat és dolenta, mirem malament a la persona que viu apartada de la societat, ens fan creure que necessitem una mitja taronja... coses que no fomenten la nostra independent. Però alhora sentim que naixem sols i morim sols, que només podem comptar amb nosaltres mateixos... quina de les dues postures té raó? De veritat la soledat és dolenta? De veritat necessitem indispensablement crear un vincul emocional fort amb altres persones? Pot ser això si... però viure rodejats de persones, que pot ser, no signifiquen res? Mercé Ginard.