dissabte, 31 d’octubre de 2015

és la bellesa una qüestió purament superficial?

El que una persona sigui guapa, depèn només del seu físic? Hi té a veure la nostra personalitat en el nostre exterior? Hi ha qui diu que "la cara és el mirall de l'ànima", i no hi falta raó. La bellesa és subjectiva, i és que, hi ha persones de trets perfectes que poden resultar mediocres, i hi ha persones sense trets especialment cridaners o bells però que en conjunt poden resultar boniques. ¿I per què? Per un reflex d'una bellesa interior que ens arriba constantment? Estic convençuda que les actituds, les expressions i els gestos poden acabar fent que la nostra visió damunt el físic d'una persona, canvii, modelant la cara i els trets. I que gairebé tots percebem la bellesa d'un rostre serè, o una mirada neta, o una cara d'il·lusió, en forma d'aquesta bellesa a la qual un és sensible però que és tan difícil de definir o d'explicar. No obstant això, ja Plató identificava bé i bellesa com una cosa bona, i que ètica i estètica poden arribar a fusionar-se, o fins i tot confondre. Amb aquesta imatge es vol expressar que un físic no descriu el caràcter d'una persona; i s'utilitza una magrana per fer-ne una comparació i demostrar que encara que el rostre d'una persona no sigui especial, únic o brillant, és possible que el seu interior sí que contengui aquestes qualitats. Ámbar de Echave.