divendres, 23 d’octubre de 2015

Esta escrit el destí?



He triat aquesta imatge perquè si el destí és la força que ens du cap a un final obligat, llavors, som simples titelles d’algun tipus de divinitat, però creure en el destí és l’excusa perfecte per els que no han intentat amb prou ànims recórrer el seu propi camí.

El sender totalment delimitat representa el que tots aquells amb el típic pensament comú, inconscientment, esperen de tu, i el noi que camina sobre la barrera ve a ser la llibertat del que realment ens pot satisfer, la decisió pròpia, no el que ens marquen els demés, l'opció que no ens solem plantejar i és totalment valida.

Per tant, el que vull expressar amb la fotografia és que malgrat el destí estigui predeterminat, hem de tenir el suficient control sobre la nostra existència i el valor com per desfer-nos del convencionalismes i construir amb la vida el que vulguem i viure-la de la forma que ens faci sentir més realitzats, encara que pugui semblar fins i tot absurd per a la majoria adormissada i conformista que és la societat.
Rutas salvajes