Molts
pensen que cada un pot controlar el seu destí, pensen que el seu futur
és a les seves mans, i que tan sols ells poden decidir el seu final.
Jo
pens que el destí està escrit, la vida ja té pensat el nostre final. Un
cop em van dir, que quan et mors, és perquè ja havies complit el teu
treball a n'aquest món, per lo tan és quan el deixes.
Sempre
he pensat en la vida d'una manera metafòrica. És a dir, la meva vida és
un camí, el qual el final ja està escrit. Per això cada cop que em trob
amb un problema, pens que és una pedra que m'he creuat pel camí perquè
aprengui i més endavant no troni a travelar. I quan em trob amb
diferents opcions per elegir, imagín que en el meu viatge, he arribat a
un punt on he d'elegir per on seguir, però trii l'opció que trii els
diferents camins acabaran al mateix lloc.
Clareta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada