Quan miram la mar, la nostra vista només arriba al punt de l'horitzó, aquella línia perfectament recta que pareix indicar allà on acaba la mar. Però mai veim què hi ha després. Podem anar en vaixell i intentar arribar-hi, el cas és que no s'aconsegueix arribar al límit de l'horitzó, perquè no s'acaba mai, pareix que avança a mesura que un es mou, sense tenir fi. És una línia infinita que siguis on siguis sempre la veuràs igual i al mateix punt. Aquest efecte és provocat per la Terra, ja que és rodona, i per tant, encara que paregui que després de l'horitzó no hi ha res més, hi segueix havent aigua, o terra. L'horitzó ens determina el límit fins on la nostra vista pot arribar, allà on el cel i la mar s'ajunten, on el sol apareix i desapareix diàriament.
1 comentari:
Quan miram la mar, la nostra vista només arriba al punt de l'horitzó, aquella línia perfectament recta que pareix indicar allà on acaba la mar. Però mai veim què hi ha després. Podem anar en vaixell i intentar arribar-hi, el cas és que no s'aconsegueix arribar al límit de l'horitzó, perquè no s'acaba mai, pareix que avança a mesura que un es mou, sense tenir fi. És una línia infinita que siguis on siguis sempre la veuràs igual i al mateix punt. Aquest efecte és provocat per la Terra, ja que és rodona, i per tant, encara que paregui que després de l'horitzó no hi ha res més, hi segueix havent aigua, o terra. L'horitzó ens determina el límit fins on la nostra vista pot arribar, allà on el cel i la mar s'ajunten, on el sol apareix i desapareix diàriament.
Publica un comentari a l'entrada