Què és la nit?

És diferent, gira la terra, i amb ella el nostres pensaments, o sols la manera de veurer-los?

La nostra visió canvia més del simple fet de tenir menys llum, o potser la que ens pot donar el sol o les faroles no és la iluminació més important?

És inmensa, és quan podem observar l’univers, i son milions de quilòmetres d'univers que ens recorden que no som més que una minúscula part d'aquest sistema, i si aquesta nímia part de l'univers som nosaltres, i nosaltres tenim centenars de problemes, per què a vegades li donam tanta importància?

És pura, no poseeix el mundanal renou característic del dia, dia en el que esteim massa ocupats per pensar més enllà del que esteim fent o vam a fer, accions, superficials i necessàries, però trivials, passa ràpid, som presoners de la rutina.

Per la nit no tenim gaire ocupacions, però sí preocupacions, és quan deixam de mirar l'artificialment il·luminat món que tenim devant nosaltres, i aixecam el cap per admirar l'univers que ens envolta, pensar amb més profunditat, encara que lliure i disprovista de beneficis materials, als que esteim malacostumats...

I a qui no li pareix bonica la lluna? I què és la lluna més que la representant de la nit? És la que aguarda fins a la ben entrada matinada, per recordar la nit i tot el que això comporta, i per la tarda torna, per si volem acompanyarla i veure molt més que quan hi ha el radiant sol.

És quan la veritat pot sortir, perque ja no ha de tenir por de la llum, i, tal vegada, sigui sols perque l'univers no té límits, i això, irremediablement, és el que atreu tot humà sobre la faç de la terra.

Assosec