dilluns, 23 d’octubre del 2017

¿Que es el alma?

BOFE
Bajo mi percepción el alma es la parte más intima del ser humano, el ser que tenemos en nuestro interior, todos los recuerdos, los malos, los buenos… Los recuerdos… Cada sentimiento que vivimos en cada situación, con cada persona, con cada momento. Los conocimientos que hemos aprendido desde pequeños, las personas que han sido cercanas a nosotros, las canciones, en definitiva la vida de una persona. Creo que el alma nunca muere, siempre está ahí acompañando a los seres queridos que ha dejado atrás, guiándolos, ayudándolos…
Per què necessitam l’art?

Veus els mateix color vermell que jo veig?

                                                                         JS

Veus els mateix color vermell que jo veig? ( no fa falta que sigui vermell pot ser qualsevor color )

Sóm superior als animals?



                                                            Tupac

La majoria dels humans pensen que som superiors a la resta de tots els animals per tots els esdeveniments que hem aconseguit o creiem que hem aconseguit; més intel·ligents, poderosos, sensibles... En realitat només som diferents dels animals, ja que tots els animals tenen característiques diferents que els beneficien en algunes situacions i que els perjudica. També s'utilitza la superioritat humana per l'explotació de molts animals, però només utilitzen característiques favorables als humans, com la intel·ligència, per justificar aquesta acció. Segons allò, hauríem de matar o expulsar a la gent que considerem menys intel·ligents que nosaltres? No, per això no hauríem de matar o explotar a altres animals per la nostra satisfacció/diversió.

Quina és la finalitat de la nostra existència?


                                                         Mômos

El fi de la nostra presència en aquesta suposada realitat ha estat un tòpic molt parlat al llarg dels segles. 
Com que cada persona percep la seva experiència vital d'una manera diferent, no podem obligar a ningú que comparteixi la nostra visió del món. No existeix un destí prèviament establert per a cada un de nosaltres, som nosaltres mateixos els qui donam un sentit a la nostra vida.

Tot i així, hi ha objectius fonamentals per guiar la nostra existència?

¿Qué encontramos realmente allí fuera?


                                                                        NCB

La forma y orientación de La Tierra es una cosa que desde pequeños nos han inculcado y ahora todos pensamos que es así; La Tierra redonda, la Luna a 384.400 km de lejos y el Sol también a 149.6 miliones de km de lejos. Hay cosas que niegan que esa distancia sea cierta, de echo cuando tu ves los rayos de Sol a través de las nubes, su forma da la sensación de que el Sol esté muy cerca, de esa forma falsea esa misma teoría. Otra cosa a la que hago referencia es que la primera vez que el hombre llegó a la Luna, una vez el cohete sale de la supuesta atmósfera te ponen una pantalla donde te simulan el recorrido, pero no lo muestran físicamente. Otra observación, es que en la Luna teóricamente no hay gravedad, sin embargo la bandera en las fotos sale hondeada como si estuviera haciendo viento.Eso pone en duda algunas teorías sobre La Tierra redonda y los supuestos

¿Por qué los humanos son codiciosos?

                                                                   Este-oeste

 Hoy en día, los estudiantes estudian para trabajar. Pero cuál es objetivo por el que vivimos aquí ? Estudiar para encontrar un mejor trabajo y trabajar para ganar dinero , ese salario comprar lo necesario. Entonces el objetivo sería tener dinero y ser millonario.
Sin embargo, el dinero no lo es todo, si no vivimos para qué sirve ese dinero conseguido? Cuando uno consigue salud y riqueza está satisfecho ?  La respuesta es no. Siempre queremos más y más. A parte de eso, también queremos tener familia, amigos, romance...
En resumen, el humano quiere 
ser rico, saludable, poderoso 

Per què tenim tanta de por?





                                                                     Estrella


No tenim valor, tenim por, por a enfrontar-nos tal com som, por a que la gent sàpiga com som realment, por que ens puguin fer mal, por que ens fan servir, tenim tanta por a que ens facin mal que ens solem amagar darrere d'una màscara fingint ser qui no som perquè no puguin deixar una cicatriu dins del nostre ésser.
A causa d'això les nostres pors agmenten cada dia mes sense adonar-nos que quan vulguem ser qui som sera massa tard a causa de que no sabrem com llevar-nos aquesta màscara plena de inseguretats i de pors.

Sabem què és el pensament crític?






                                                Serendipity

Tothom defensa la idea d'estimular el pensament crític en la societat però, realment, sabem d'on ve o simplement per a què serveix? El pensament crític, com a predecessor del pensament filosòfic i company inseparable de la reflexió, és una eina fonamental en qualsevol societat moderna i d'obligatòria inculcació a qualsevol estat que s'autodetermini democràtic. Aquest tipus de pensament ens ajuda a observar d'una manera objectiva la realitat i ens fa menys susceptibles a ser manipulats i, això, fa perillar qualsevol règim totalitari que vulgui suprimir i impedir qualsevol crítica. El pensament crític i la reflexió, a més, ens permet dubtar de tot allò que donem per vàlid o cert: “Trobo correcta l'educació que he rebut?”, “Està bé el que ha dit el meu amic”?, “Perquè m'han inculcat una religió que no he triat?”. Així doncs, podem dir que el pensament crític ens ho fa veure tot d'una manera diferent? Podem dir, doncs, que la vertadera llibertat s'aconsegueix a partir del dubte i la reflexió?

¿Qué es el amor?


El amor, no lo podemos ver, tocar, ni oir, en cambio lo podemos sentir y eso nos aterra. Está dentro de nosotros, lo sabemos, no sabemos que es ni porqué sale. ¿Cuando estás con alguien no sientes un cosquielleo, tranquilidad, no sonríes porque si?
 Para mi el amor es estar con una persona cualquiera y disfrutar de los momentos con ella, estar cuando está mal, cuando está bien, lo solemos llamar amistad y al fin y al cabo la amistad es eso, amor, admirar a una persona por como es, por lo que te hace sentir, también es apoyarse en las dificultades. Amor hacia lo que nos rodea. Nos enamoramos de la familia, la naturaleza que ella es quien nos ha dado el mejor regalo, existir, gracias a ella podemos sentir, también nos enamoramos de los amigos inconscientemente y lo tapamos llamando amistad. Buscamos a una persona con la que estar en pareja porque pensamos que eso es el verdadero amor pero ya lo encontramos hace tiempo. Deja de buscar a alguien para hacerte sentir lo que ya tienes, disfruta y regala amor al mundo, pero sobretodo, a ti.
                                                           Tutti

¿Qué entendemos porlibertad hoy en día?



Los seres humanos tenemos diferentes formas de pensar y cada uno tiene un punto de vista diferente. Todos en la sociedad tenemos unos deberes y derechos, la libertad tiene diferentes significados según las personas, para mi la libertad significa el hecho de tu poder hacer las cosas que quieras pero siempre respetando unas normas y criterios que están asignados oficialmente, así se puede hacer cualquier cosa sin estar condicionado por la voluntad de otros, siendo libres cada uno puede pensar y actuar de la manera que quiera sin tener repercusiones de ningún tipo ni de nadie. Lo importante es que si uno es responsable de sus actos ya no será manejado por las circunstancias, porque no podemos esperar a que los demás estén encima nuestro y que se ocupen de  nosotros ya que nos tenemos a nosotros mismos por eso somos libres.

diumenge, 22 d’octubre del 2017

¿La vida es sólo un viaje?

 
William Tarner
¿Nunca te has preguntado que es la vida exactamente?

En mi opinión es sólo la  primer y única parada de este trayecto, una vez te bajas ,no puedes volver a subir.

Intentar mejor en todo lo posible para que el "paseo " sea lo más cómodo posible.

Algunas personas han estado en este "paseo"por un largo tiempo y empieza a preguntarse:
¿es esto real,o tiene algún sentido?

Quin és el propòsit de la llibertat en la nostra vida?

 
Özgür

Ningú neix lliure. La llibertat no existeix. Se’n parla als carrers, als llibres, a les notícies. Pots parlar-ne durant segles, però aquesta es crea quan neix el coratge, l’empenta; esdevens lliure quan t’enfrontes al sistema, actuant contra el poder i les normes, decidit a crear la teva pròpia història, sent artista d’un mateix. Segons Nietzsche “arribar a ser persona” s’identifica amb “arribar a ser lliure”. Significa ser capaç d’escollir; de dir sí o no, guiar-te cap allò que et proporciona la felicitat. D’aquesta manera és com et construeixes el futur amb el qual t’identifiques, no per que ningú t’ho hagi dit, sinó per que simplement vols que sigui així. És aleshores quan ja pots lliurar-te de l’ego, dels tabús, de les tradicions… Desprendre’t del predomini de la societat, qui, davant de la mínima expressió del dret, demostra la fragilitat de la democràcia de l’estat, suficient per tombar-la, entre murs i cel·les. Potser aquests són qui han creat la llibertat, amb la finalitat de reprimir encara més al poble, incapaços d’assumir la responsabilitat que comporta ser lliure; és aquesta la raó per la qual la majoria hi té por.

¿Realmente existe matrix?

                                                                              MR

Matrix es una pelicula dónde se plantea que los humanos vivimos en un mundo inforático controlado por máquinas. De pequeños pienso que casi todos nos lo hemos preuntado,¿vivimos en un videojuego?, ¿hay alguien que nos controla? Se supone que Matrix está tan bien echo que no nos dariamos cuenta de que es un programa informático, pero yo pienso que es por algun motivo que algunas cosas no las llegamos a descubrir. O alomejor son fallos de sitema como un déjà vu o simplemente ese programa no existe o no lo han puesto y por eso nosotros no podemos descubrir aquello que buscamos.

Sóm escalus del temps?


                                                                     JT

Què és el temps? És un concepte molt complexe. Alguns el defineixen com una successió d’esdeveniments que mesura la durada o separació de les coses subjectes a canvi. Ens veim condicionats per el pas d’aquest i els nostres actes i el nostre «viure» també. Som els seus esclaus, i a mida que els anys han anat passant més dependents hem tornat d’ell. Segons el meu parèixer, el ritme frenètic de la societat actual ens ha conduït a creure que el qui més fa en un menor període de temps, menys esclau és i més el domina; i no és així, perquè el qui sempre està ocupat fent coses quotidianes i complint obligacions oblida l'essència de viure en el present sense pensar en un futur condicionat i marcat per horaris i límits. El gran desavantatge de tot és que, acostumats a dur una vida ocupada, no sabem apreciar els moments de calma en què hauríem d'escoltar a l'avorriment, al pensament i a un mateix. Ha d'existir un equilibri entre acció i pensament. De fet, moltes de les preguntes que s'ha fet la humanitat han sorgit en moments d'observació i raonament. El temps sempre ha existit en la cultura, llengua i història humanes, ja sigui des d’una visió optimista o bé des d'una pessimista, però darrerament gairebé ningú es planteja què és per ell el temps, ja no existeix ni un carpe diem ni un tempus fugit perquè senzillament ningú es demana quin sentit té. Encara que el temps sempre anirà una passa per davant de nosaltres, l'única realitat que existeix és l’ara i de nosaltres depèn canviar la nostra percepció del temps momentani i alleujar la situació d’esclavitud temporal en la qual estem sotmesos. El fet de realitzar menys coses, havent-les pensat abans, però disfrutar-les completament és el que ens alliberarà d'aquesta pressió, de l'estrès d'avui en dia i de l’angoixa que ens causa el pas del temps. Però per canviar una cosa, primer has de ser conscient que cal un canvi, i això tan sols és possible a través de l’art de fer-se preguntes per tal de trobar-ne una resposta, és a dir, tan sols és possible mitjançant la filosofia.

¿Somos nosotros quienes dominamos el tiempo o es el tiempo el que nos domina a nosotros?

                                                                                         Se acerca el invierno

Hace siglos, mucho antes de la industrialización, a las personas les daba tiempo a hacer más tareas a lo largo de un mismo día. Al dominar la rutina y sus ritmos, la gente llegaba a dominar su trabajo y se tranquilizaba a la vez. Ellos mismos cosían la ropa rota y la lavaban o incluso tejían trajes nuevos, hacían el pan, daban de comer a los animales e iban a trabajar al campo, comían y cenaban sin prisas todos juntos a la vez alrededor de una misma mesa y aún les sobraba tiempo para descansar y para contar cuentos o historias a los pequeños del hogar.
Hoy en día, aunque hemos evolucionado tecnológicamente, no somos capaces de controlar nuestros ritmos y nos falta tiempo para todo, llegando incluso a robar horas de nuestro descanso acostándonos tarde. 
Actualmente se muestran enfermedades mentales como el estrés, la depresión, la alienación, la neurosis, el aburrimiento, la mala salud concomitante, entre otras, que quizás no se dieran tanto en el hombre de antaño que no tenía la necesidad de saber qué hora era en cada momento ni requería de reloj en su muñeca o en su bolsillo.
Quizás seamos dueños, propietarios y amos de nuestro reloj, pero no de nuestro tiempo.

L'amor es cerca o es troba?


                                                                             Liva

Què és el realment important, cercar o trobar l’amor? Al llarg de la nostra vida et centres en buscar a la «persona ideal», aquella que creus que és la teva «mitja taronja», la que està feta a mida per tu, una amb la qual compartir totes les idees, gustos i pensaments, en definitiva , no busques una persona sinó un ideal.
Això et crea frustració constant i progressiva, ja que cadascú és tan únic que és impossible trobar a algú que compleixi tots aquests requisits inabarcables.
L’amor no es busca, es troba, ja que aquest no és una persona, no és un cos material, tangible, l’amor és sols una paraula que intenta explicar més de mil sentiments i pensaments.
Amb cada persona pots sentir un tipus d’emocions, pots experimentar unes sensacions , ja que cada amor és diferent perquè aquest no és més que la relació d’estima i afecte que crees juntament amb una altre persona.
L’amor el pots trobar en moltes persones diferents, de maneres úniques, indesxifrables i potser sense una semblança entre tots els experimentats, però pots arribar a aconseguir-ne la mateixa «qualitat i quantitat» de mil maneres diferents.
En definitiva, no existeix una sola persona , no existeix un únic tipus d‘amor, no el busquis. Crea’l . Troba’l. L’experimentació, creativitat i respecte faran que gaudeixis , juntament amb l’altra persona, d’aquesta definició tan pròpia que heu trobat per l’amor.

¿Somos tan grandes cómo nos creemos?





                                                                            Khan


Desde hace tiempo, el ser humano ha intentado obtener un espíritu de superioridad frente a diferentes especies, incluso entre el propio humano, ese espíritu existe. Pero, ¿realmente importa? Al fin y al cabo sólo habitamos un pequeño planeta en una pequeña galaxia del cosmos. Puede que sí, dentro del planeta queramos sentirnos importantes, pero no somos nada a ojos del universo.

¿Qué es el amor verdadero?



                                                                  Pepe
Que es el amor verdadero es una pregunta que se hace mucha gente, pero sin enbargo es un sentimiento que nadie sabe explicar i todos queremos sentir. El amor es el afecto de una persona, la compañía, sentirse amado i querido por parte de otro. Apoyandome en la teoria de Aristófanes el amor es un sentimiento de atraccion hacia otra persona pero a la vez un sentiminto de miedo. Cuando uno esta enamorado de una persona solo quiere lo mejor para él i pasar todo el tiempo de su vida a su lado. Algunos pensaran que el amor verdadero es el amor para siempre pero para otros el amor verdadero consiste solo en el amor sexual. Pero que es realmente el amor verdadero para ti?

Per què somiam quan dormim?

                                                                     Somiadora
 
Molta gent s'ha demanat això i ningú ha pogut contestar una explicació completa. La meva hipòtesis és que tothom somia quan dorm, unaltre cosa és que no te'n recordis del somni i dius que no has somiat. Però els somnis són pensaments inconscients que apareixen per la nit a causa de preocupacions, coses que te han fascinat, imaginacions, és a dir històries que te inventes, etc...
Crec que els somnis són pensaments que ningú sap perquè apareixen per la nit.

¿Hasta que punto necesitamos lo que compramos?

                                                                          Trombonet
 
 
Todo aquello que se consume sin ser realmente una necesidad puede considerarse como un exceso, en tanto en cuanto excede las necesidades básicas para la vida de un individuo. Así pues, decir que el consumo actual es inmoderado ya no es algo subjetivo, sino que se ha convertido en algo objetivamente cierto: todos consumimos inmoderadamente, porque consumimos en exceso. No necesitamos todo lo que compramos. La mayor parte de nuestras compras son excesos que se nos antojan necesarios.

El que veu és una pruna o una pilota?

                                                                              Clodette



El que veu és una pruna o una pilota? Veim l'essència o veim el desitg?
Miram o somiam. Racionalitat o irracionalitat. 
Qui pot jutgar fora del jo?

Existeixen les coses por si soles?

                                                                  MSA


Gairabè tots els humans ens hem plentejat alguna vegada que hi feim nosaltres aquí, no hem triat nèixer ni tampoc donar-li un sentit a la vida, perquè sóm nosaltres els que donam sentit a la vida, ja que les coses no existèixen per si soles.

Si els humans fossim inmortals no tindríem presa per res, les coses no tindrien sentit i no existirien, es com si la mort de les coses donès sentit a la vida, sabem que existim perquè tot s’ acabarà algún dia. Per tant, podem pensar que la vida està entre dos no-res: nosaltres abans de nèixer no erem res, quan ens moriguem tampoc no sarem res… igual que les coses.

Podem dir que les coses existèixen perquè nosaltres els hi donem sentit, però hi ha coses que no depenen de nosaltres com per exemple els sentiment. Per això sabem que és imposible pensar en el no-res, per què per poder fer-ho has de pensar en alguna cosa, i això sense els humans no seria posible, per tant quan ens moriguem segurament tot s’ haurà acabat.


¿Qué es la normalidad?

                                                                    LAM
 
Si nos ceñimos a la definición del diccionario, la normalidad es: Cualidad de lo que se ajusta a cierta norma o a características habituales o corrientes, sin exceder ni adolecer.
¿Pero realmente es así?¿ O hemos sido nosotros mismos?
Cualquiera de nosotros, seres humanos racionales y con pensamientos propios, tiene derecho a la determinación. A consecuencia, a lo largo del tiempo, la sociedad ha ido clasificando y atribuyendo a cosas o ideas el concepto de normal o anormal.
Por desgracia mucha gente no está preparada, y al encontrarse con algo nuevo sus prejuicios actúan haciendo una clasificación negativa y/o despectiva marginando así a lo que ellos llaman “anormal”.
Últimamente esa determinación está regida mayoritariamente por la presión social, lo cual está llevando a que se compartan ideas erróneas porque una parte de la sociedad lo piensa.
Pero todo esto depende simplemente de los ojos por los que el mundo sea observado.

Qui sóc, on és el meu centre?

                                                                          ACC

L'adolescència és l'etapa en que començam a ser nosaltres mateixos ens apropam al centre de la diana. És una etapa de canvis, però per encertar al centre primer hem de fallar i aprendre dels nostrea errors. Quan encertem al blanc, és a dir, quan ens trobem a nosaltres mateixos serà quan començarem a ser feliços de veritat.

¿Existe el destino?

 
                                                  AXLLM

Bajo mi punto de vista, el destino esta escrito, ya no sé si por un Dios o algo completamente diferente, pero eso es algo que me resulta bastante indiferente, pero que ocurra una cosa u otra creo que esta ya establecido.

A veces me pongo a pensar si hago una cosa pasa algo y si hago otra cosa pasa lo contrario, ¿eso quiere decir que hay dos destinos? ¿Ó que hay solo uno y siempre vas a coger el que esté ya asignado aunque hay dos opciones?

Mucha gente piensa que lo que ocurre, ocurre dependiendo de nuestros actos. Y otra cree que lo que ocurre es porque has cogido un camino el cuál, estaba asignado su seguimiento. Por ejemplo, cuando juegas con tu hermano en el salón de casa y se rompe el cristal de la mesa. Unos pueden pensar que ha sido, simplemente, la consecuencia de haber estado peleando en el sofá. Pero sin embargo, otros piensan que el destino era ése, el que se rompiera el cristal. No había otra opción porque una vez dado el empujón no había marcha atrás.

Muchas veces, de todas las cosas que me han pasado a mi o a alguien cercano o lejano, por ejemplo la muerte de un familiar, ya no por enfermedad, si no por un accidente. Yo pienso que el destino de que alguien, joven o viejo, muera en un accidente de tráfico, es porque cuando naces, ya está escrito que cuando tengas “X” años, tengas un accidente de tráfico y mueras, es fruto del destino. Pero no siempre me gusta pensar que todo es cosa del destino, si no de estar en el lugar idóneo en el momento adecuado.
Creo que la definición de destino es la parte final que va a suceder después de un hecho, situación o decisión. Es lo que va a ocurrir cuando empieces a hacer algo o cuando tomas una decisión.

El destino puede ser bueno o malo, el destino de que te acabes haciendo amiga de dos personas que cambiaran tu vida de arriba abajo es el destino que te ayudará a ser más feliz de lo que en cada momento puedes ser. Pero si tu destino es caerte de la bici y romperte la dos piernas, es un destino un tanto desagradable.

Pienso que el destino es algo muy, o incluso demasiado incierto, hasta el punto de no saber lo que va a ocurrir, como vas a estar, vivo o muerto en apenas un día o dos. En un día o dos no pueden pasar demasiadas cosas, pero en diez años pueden pasar tantas cosas que pueden determinar tu vida a corto o largo plazo. Puedes hacer acciones que ya están determinadas que se realicen y las cuales pueden decidir por completo el fin de tu vida o de una etapa de la misma, o incluso el inicio de algo nuevo que a su vez traerá diferentes cosas que el destino decide el fin de cada una.

Como ya he dicho antes, el destino es algo muy relativo, puedes pensar que el destino existe, y que al existir determina todas y cada una de las acciones que puedas realizar las que puedas decir o incluso las que no hagas o no digas. O, puedes pensar que el destino es algo inventado por alguien o un grupo de personas para que de alguna forma echar la culpa a algo de todo lo que ocurre, principalmente de las cosas malas. Y que el destino sólo sirve para entorpecer el camino de la gente.

Pero cada uno ve las cosas como más le gusta o incluso como más le interesa, por eso no se le puede imponer la idea de la existencia del destino o de la no existencia a nadie aunque yo creo en el propio destino de cada uno o en la libre actuación según vea cada cual.

¿Existe la conexión entre personas?


                                                                      Brujita

Puede ser que exista una conexión entre personas por la cual estamos destinados a estar con esa persona o a encontrarnos en algún momento de nuestras vidas. Como explica la leyenda del hilo rojo, que a pesar de las circunstancias, el tiempo o el lugar nos cruzaremos con esa persona y el hilo se puede enredar pero nunca romperse.

Expressam el que de veres sentim?

                                                                        RLl

A vegades la nostre expressió facial no és totalment sincera, és a dir, no expressa el que de veres sentim anímicament. Potser sigui per el fet que no ens sentim amb el coratge d'expressar-ho, amb inseguretat o simplement no volem que l'altre gent sàpiga com ens sentim. Potser en servesqui com a amagatall per no demostrar que ens ocorre realment.Però hem d'afrontar les nostres inseguretats, i rompre contre tot allò que ens tanca les portes

Quan morim realment?

                                                                           Khan
No es mor qui s'envà, es mor qui s'oblida. Encara que biològicament diem que es mor la persona la qual el seu cor deixa de bategar, no és així, aquella persona encara viu en les consciències dels seus éssers més propers que l'estimen, i aquests recorden aquelles coses que no van fer i el temps que no van passar junts. Pensar en la mort és una cosa que a tot el món desagrada i no pensam que tard o d'hora ens arribarà a tots. Per tant, podem xerrar de que la mort és un concepte abstracte que per a cada individu és diferent: per uns, les persones simplement  es moren i ho veuen com una cosa tràgica demanant-se "per què te n'has anat?!" i per jo les persones mai moren del tot, sempre es queden al record i sonriem quan pensam en els moments més bonics que hem passat amb aquella persona.

La vida té algún sentit?

                                                                       JBN


Preguntes sense resposta, decisions complicades, fets que volem que passin i no passen o coses inimaginables que acaben succeint. La vida no és perfecte, però, què entenem quan xerram de vida? Quin sentit té viure? Solem pensar amb la mort com si fos el final d'un llarg camí però d' això mai n'estarem segurs, no sabem si només existim una vegada. Per tant, si no estem segurs de quan finalitza realment la nostra vida, estem insinuant que no sabem amb exactitud què és, tot això imaginant  la vida més enllà i no pensant en que una persona viu quan el cor li batega. Se pot dir que naixem per morir o per continuar la nostra espècie, però quan parlam sobre la vida de cadascú, ens pot resultar complicat trobar-li un sentit.

les persones maduram?

                                                                       ANG


Des del meu punt de vista les persones no maduram, ja que no ens arribam a transformar en arbre és a dir, madurar és una característica pròpia de les fruites i verdures, i una fruita quan es madura esta llesta per caure de l'arbre i transformar-se en un nou ésser capaç de subsistir ell tot sol, en canvi els éssers humans sempre esteim creixent i adquirint nous coneixements i solem dependre d'una societat en la qual viure, no ens arribam a convertir en arbres. Es vera que al llarg dels anys ens enriquim culturalment i es podria arribar a pensar que maduram però és més una evolució del nostre ser.

¿Es la autoestima el a mor más importante?

 
                                                                    La otra
 
 
 
Dime cuantas veces te has mirado en el espejo y no has visto más allá de tus imperfecciones. Dime cuantas veces han conseguido que vuelvas a casa hundida y acomplejada solamente por no cumplir los ideales de belleza que la sociedad nos rige. Cuantas veces tenemos que soportar abusos por parte de gente que quizás tenga menos autoestima que nosotros y sin embargo les hacemos caso a sus aminalamientos por falta de creencia en nosotros mismos. Párate a pensar un instante en que esas personas que intentan amedrentarte solo están intentando llenar el vacío que provoca su falta de autoestima con lo que pueden arrancarte a ti, haciéndote daño con un intento de puñaladas basándose en palabrería sin sustento para así sentirse mejores. Escúchame: nada de eso vale. Nada de lo que los demás piensen sobre ti importa. Porque lo único verdaderamente importante en este mundo, en tú mundo, es la capacidad que tengas de quererte y meterte en la cabeza que solo por el simple hecho de ser tú misma ya estas cumpliendo el único factor que se necesita en la vida, se feliz y quiérete, quiérete como nunca nadie lo vaya a hacer, porque recuerda que como tú no hay dos, así que mientras quede camino haz que valga la pena seguir en él. Que no se te olvide lo que vales porque a veces nos olvidamos de lo único importante, nosotros mismos.

dissabte, 21 d’octubre del 2017

Qué hi ha després de la vida?

El meu pensament sobre el després de la vida ha anat canviant durant diferents etapes de la meva vida, però tenen una mica de relació entre elles. De petit pensava que a l'hora de morir la teva ànima sortia del teu cos i s'aniria al cel amb Déu i allà podria fer el que volgués. Després un pic més grandet, pensava en el famós túnel blanc que era el procés de separació del teu cos i la teva ànima, i un pic afora, podries viatjar per el món com si fossis un fantasma. Vaig xerrar amb un conegut meu que va tenir un accident i es va morir o va entrar en coma, però després el tornaren a la vida i hem contà que va veure com si fós el túnel blanc, però esteia súper relaxat i en pau, que és el que crec jo ara. Peró també pens que aquest famós túnel podria ser l'hora del part de la teva nova mare. 

PSEUDÒNIM: L'ilustre pensador

Vius el temps?


El temps. Ens limita, condiciona, a presura, ens marca, dóna lliçons i col·loca cadascú al seu lloc, però mai mostra la cara. Aparegué sol, de sobte, sense haver avisat abans. Mai s'ha dignat a presentar-se, contar-nos els seus orígens o plans de futur. Ningú ens va advertir sobre ell, d'on ve, com és ... L'únic que sabem és que no espera, sempre va un pas endavant, acompanyat pels rellotges que amb el seu continuu “tic tac” ens recorden que les hores, minuts i segons passen, passen i es tornen irrecuperables.
Des del primer moment ,es va convertir amb la nostra ombra, virtuós company de vida quan d'ell es tracten els canvis, les millores i el cicatritzant de moltes ferides que mai pensaven ser tancades i ara ja romanen a l'oblit. Però tambépot ser el nostre pitjor enemic;quan decideix seguir accelerant el pas i obligant-nos a seguir-lo deixant de banda o passant per alt moltes coses úniques i que mai tornaran. Ens fa desprendre'ns ràpid de la nostra infància,  a deixar de banda la fantasia i ignorànci,a fent-nos créixer a la velocitat de la llum.
El que vull dir és que no entén d'edats, passats, sentiments, .... Tampoc d'històries viscudes o tan sols desitjades. Així que viu, viu el moment, les oportunitats que set presentin i mai tornis a perdre el tren com fas sempre pensat amb els "que diran", i amb els “isis”.
El temps no té fi, mai acaba, però si la nostra existència. És limitat per a nosaltres, així que tingues clar una cosa; és la teva vida i el teu temps, aprofite'l i sobretot gaudeix-lo molt. Recorda que les persones més riques són aquelles que tenen temps, temps per viure, per això, quan algú et presti un sol segon de la seva atenció, l’estarà perdent de la seva vida.

RALIP

Bien o mal?


Podríamos entender al bien como algo aceptado correctamente, sin embargo, esto depende de cada persona, es completamente subjetivo.
Si desde el comienzo declararan que acto Ω es malo, nosotros en consecuencia de esta afirmación denominaríamos Ω como repudiable, injusto, perjudicial más si desde el principio nos mostraran Ω como algo bueno, nosotros en consecuencia de esta afirmación denominaríamos Ω como un acto benevolente y justo.
Teniendo en cuenta esto, ¿qué pasaría si una civilización A que piensa que Ω es malo, se encontrara con una civilización B, que piensa lo contrario? Bien pues como es completamente dependiente del punto de vista, para la civilización A, B actuará mal y viceversa.
Puesto que no puede haber una verdad imparcial sin tener ningún punto de vista por el que depender y ninguna de las dos civilizaciones se equivoca respecto a su ética, no existe el bien ni el mal imparciales.

PSEUDÒNIM: Known Unknown

Que son els cercles?


Que es un cercle? Generalment coneixem el cercle com una figura geomètrica, una línia circular, que cada cert període aquesta línia torna a passar per el mateix punt, una i una altra vegada. I esque els cercles estan per totes parts, des de els petits àtoms circulars amb els seus electrons circulars, dibuixant cercles damunt altres figures circulars, fins als grans planetes circulars fent cercles damunt les estrelles, que també són circulars.

Sense mirar tan enfora i siguen un poc subjectiu també els podem percebre en la forma de organitzar la nostra vida. Imaginem un dia meu normal, despert vaig a l’escola, torn a casa, entren, estodï i vaig a dormir i al dia següent igual. Ara imaginem un any, un curs escolar en el que comences sense fer res, i acabes estodiant dia si dia també i despres tens un període de descans per a contiunuació començar una altra vegada. Els nostres horaris i calendaris, segons, cercles que formen altres cercles, que aquests en formen d’altres i més i més.

Les persones feim voltes damunt cercles, però es que cada volta te uns canvis i progresions que la fan diferent i alimenten les nostres ganes de seguir en aquests cercles . Aspiram a evolucionar, a aprendre i a cercar dins els cercles els moments mes feliços, aquells moments que se surten dels cercles i ens fan apreciar la vida.

Pseudònim: El cercle.

¿Cómo tratamos a los animales?

Hoy en día la mayoría de los animales están bajo nuestro control, es decir, a nuestro servicio. Ya sea para: obtener alimentos, hacer experimentos científicos, o simplemente tenerlos como mascotas para que nos sirvan de compañía.
Hay personas que tratan a los animales como simples objetos y que por consiguiente no merecen consideraciones éticas. 
En la mayoría de las sociedades, está aceptado el echo de que una persona pueda ser el amo de un animal, y tenga todo tipo de derechos sobre él e incluso el derecho a darle muerte. Esto hace que este tipo de personas, se crean demasiado dominantes sobre ellos hasta un punto que puede llegar a ser extremo.
Sin embargo, también hay personas que tratan  los animales como a iguales. Les humanizan, es decir, les atribuyen nuestras necesidades y características propias, en vez de las de los animales. Esto también es un error ya que el animal puede convertirse en agresivo, tímido e impredecible.
En definitiva, no hay que pretender ser ni demasiado dominante, ni confundir entre persona/animal ni mucho menos considerarlos unos objetos.  

Seudónimo: MYAMS

La ciència té resposta per a tot?


És una de les preguntes més recurrents del pensament humà, i la majoria de vegades les deixam fer perquè semblen molt complicades. Pot ser hi ha gent que pensa que la ciència respon a tot, encara que la realitat és bastant diferent. Vivim en un món en el qual ens questionam moltes preguntes en les que a lo millor desconeixem la resposta o ,fins i tot, no tenen resposta possible. Tot i així, la ciència en un futur donarà respostes que ara mateix són desconegudes per a tots nosaltres, però mai serà capaç de concedir una resposta a les preguntes que no tenen cap resposta.

PSEUDÒNIM: Alberto

Vivimos en una realidad o en una simulación?


Gracias al avance de la tecnología, el desarrollo de los ordenadores ha sido enorme, así que se han podido hacer simulaciones, desde lo mas simple como Life, hasta algo mucho mas complejo como la realidad virtual, que son juegos con sus propios módulos de inteligencia artificial.
Si nos lo planteamos filosóficamente, un personaje de un videojuego se mueve como si tuviera vida y nunca se daría cuenta de que es el resultado de un programa de ordenador. En un futuro, con los ordenadores cuánticos se podrán hacer simulaciones a partir de partículas… las mismas que nos hacen a nosotros. Entonces, ¿no podemos ser nosotros, sin darnos cuenta, el resultado de una programación?

PSEUDÒNIM: filoment

Què és la realitat?


Jo pens, o vull pensar, que el que estam visquent, el que veim i el que podem tocar és real. 
Trob que els filòsofs en general s'han plantejat massa el que anomenam realitat. És vera que no podem saber el que és real i el que no ja que la nostra ment és molt complexa i ens engana. Un exemple d'això són els efectes òptics. Ens fan creure que el dibuix està en moviment o que hi ha coses que en realitat no hi són. Lo curiós d'aquets efectes és que tothom ho veu i tothom sap que no és real. 
I per què no podem pensar que el món, l'univers, és més simple del que pareix? Es dubta si els éssers vius som reals, si les coses són reals. Jo pens que ens hem menjat massa el cap a partir de les coses que ens envolten, de les nostres paranoies i que tot el que veim i podem tocar es real. Trob que vivim és una pura realitat.

PSEUDÒNIM: xinita

POR QUE NOS EMOCIONAMOS?

Las emociones nos hace vivir, nos llena el alma o nos destruye, si no fuera por ello la vida no tendría sentido, para que viviríamos si luego no sentiríamos nada? Emocionarse es comunicar a la gente como te sientes, lo que piensas  y también hace que comprendamos como se sienten los demás. Cualquier tipo de emoción es buena, por muy malo que sea, hace que reflexionemos sobre nuestros actos y los actos de los demás y gracias a eso podemos tomar las decisiones más correctas en la vida.
Alegrarse en bueno, llorar es bueno, pero alegrase llorando es lo mejor, és la máxima expresión de felicidad.

Pseudónimo: M.I.M

El vaso está medio lleno o medio vacío?

Esto puede verse de dos formas, ver el vaso medio vacío puede indicar pesimismo, o que la persona está siendo demasiado realista y que por un "X" factor presume que esa mitad que falta va a ser un problema a futuro, mientras que si se dice que el vaso esta medio lleno, suele referirse a que ese factor "X" es un problema que ya ha superado y por ello suele asociarse con las personas de pensamiento mas positivo.

PSEUDÓNIMO: Pachamama