ànima perduda
Des de el meu punt de vista quan nosaltres pensam amb el fet
d'estimar, com a primera idea fugaç, pensam en l'amor d'una parella.
Després, ja posats a donar-li voltes al tema, podem arribar a altres
idees com l'amor fraternal, cap als familiars, als nostres animals de
companyia i, fins i tot, cap a algú a qui admirem o inclús a algun
objecte al que tenim apreci perquè pensam que ens dona sort o ens
recorda a algun moment important de la nostra vida. Però, què vol dir
estimar? D'on surt aquest sentiment? I què es el què sentim en realitat?
La sensació que ens dona aquest sentiment és d'apreci, normalment cap a
un ésser viu, o també inert, i el que fa es que ens agradi passar temps
o tenir a prop alguna cosa que ens fassi sentir bé, còmodes i sobretot
si el sentiment (de l'ésser viu) es mutu. Avui en dia la nostra societat
ens ensenya directa i indirectament com hem d'estimar però nosaltres
hem de poder decidir com hem de ser i com hem de tractar als nostres
éssers estimats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada