Quan anava a primer d’ESO, vaig descobrir el que eren les manifestacions, i un amic meu i jo, estàvem molt il·lusionats per asistir a una i ‘viure l’experiència’, per això vàrem quedar en que aniriem a totes les manifestaciones que hagués. En canvi, fa uns mesos, jo i el meu amic estàvem a plaça Espanya i una dona se’ns va acostar i ens va dir que havien convocat una manifestació (no record la lluita) i que haviem d’anar. Quan la dona se’n va anar, el meu amic em va demanar si hi volia anar i jo li vaig dir que com no estava molt ficada en el tema, no volia anar sense tenir una opinió clara. Llavors, fa poc el meu amic em va recordar les dues situaciones de les quals ni m’enrecordava, i em va dir que li resultava graciòs lo molt que havia canviat.
Amb això no vull dir que madurar sigui un acte tan ‘senzill’, sinó un conjunt de canvis en el nostre sér i pensament, que no han de produir-se ràpidament sinó poc a poc. A més, madurar no consisteix en tenir un ‘permís’ per poder fer tot tipus de coses, sinó saber que i com triar les coses.És a dir, viure experiències però conscients de les conseqüències, tant si són bones o dolentes.
PSEUDÒNIM: Celacinta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada