El
temps no passa sempre igual per a tots, per uns corre a tota presa i per uns
altres pareix que no vol passar de cap manera, a vegades un minut pot parèixer etern i en
canvi, una hora se’ns pot escapar de les mans sense que ni ens adonem.
El
temps és un bé valorat que ens brinda la vida d’ençà que naixem i que dura fins
que morim, i cal saber apreciar-lo i aprofitar-lo ja que els fets passats
durant el transcurs del temps no hi ha manera de fer-los tornar o recuperar-los,
i moltes vegades no en som conscients i tendim a organitzar la nostra vida com
si fóssim immortals. Però al mateix temps, també es mostra aquesta preocupació
per la mort en moltes de les expressions artístiques de totes les èpoques, com
es pot trobar a la literatura, la pintura, la música..., com també l’espècie
humana ha trobat diferents maneres de mesurar el temps en totes les cultures
des de l’antiguitat, ja que ha estat un
element molt important a la vida, com és en el naixement i la gestació de totes
les espècies i en l’agricultura.
El
temps mai atura, és a dir, no hi a manera de posar pausa a la nostra vida i
tornar-la a reprendre quan vulguem. Com en un rellotge, que encara que s’aturi,
el temps segueix contant i no té marxa enrere. En realitat els que passem som
nosaltres i no el propi temps. El fet de comptar-lo és perquè no el disposem de
manera indefinida.
Així
que s’ha de tenir en compte que hem d’aprofitar els moments que la vida ens
presta i viure el present, ja que el
passat és un record i el futur és una il·lusió. Viure el present vol dir també estar-hi
amb tota la nostra presència i entrega, com els infants que ho viuen
intensament, aquesta és una de les característiques que es perd a mesura que un
es fa gran i comença a pensar més les coses en lloc de deixar-se sentir.
Pseudònim: Mançana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada