Khan
No es mor qui s'envà, es mor qui s'oblida. Encara
que biològicament diem que es mor la persona la qual el seu cor deixa de
bategar, no és així, aquella persona encara viu en les consciències
dels seus éssers més propers que l'estimen, i aquests recorden aquelles
coses que no van fer i el temps que no van passar junts. Pensar en la
mort és una cosa que a tot el món desagrada i no pensam que tard o
d'hora ens arribarà a tots. Per tant, podem xerrar de que la mort és un
concepte abstracte que per a cada individu és diferent: per uns, les
persones simplement es moren i ho veuen com una cosa tràgica
demanant-se "per què te n'has anat?!" i per jo les persones mai moren
del tot, sempre es queden al record i sonriem quan pensam en els moments
més bonics que hem passat amb aquella persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada