diumenge, 22 d’octubre del 2017

Quan morim realment?

                                                                           Khan
No es mor qui s'envà, es mor qui s'oblida. Encara que biològicament diem que es mor la persona la qual el seu cor deixa de bategar, no és així, aquella persona encara viu en les consciències dels seus éssers més propers que l'estimen, i aquests recorden aquelles coses que no van fer i el temps que no van passar junts. Pensar en la mort és una cosa que a tot el món desagrada i no pensam que tard o d'hora ens arribarà a tots. Per tant, podem xerrar de que la mort és un concepte abstracte que per a cada individu és diferent: per uns, les persones simplement  es moren i ho veuen com una cosa tràgica demanant-se "per què te n'has anat?!" i per jo les persones mai moren del tot, sempre es queden al record i sonriem quan pensam en els moments més bonics que hem passat amb aquella persona.