Els essers humans intentaven acostar-se a lo diví creant espais on mantenir aquell contacte tan poderós i apreciat. Es tracta d’un medi molt estès entre els essers humans per expressar el seu desitg per lo Diví, i l’us de materials cars i duraders reflexa amb claredat el desitg humà de l'eternitat.La bendició d’un edifici no resideix en la idea de la permanència sino en la concentració de lo sagrat que ho fa possible.
El desenvolupament dels edificis sagrats, especialment dissenyats, va estar relacionat amb desenvolupaments socials i polítics molt poc concrets.
Tot el que construïen era en honor als deus amb un significat simbòlic, tots aquests llocs eren llocs de ben estar i armonia a punts claus, i també es tractava de figures geomètriques amb un significat per a ells, que vendria a ser les puntes de cada figura geomètrica, no sempre es podia observar ja que moltes vegades era "invisible" en molts de casos tot estaba pensat perquè fos tot geomètric en diferències distàncies entre unes figures i unes altres sempre sercant l'armonia d'aquell lloc . Per ells el cercle era la figura que representava a Deu ja que es la figura geométrica mes perfecta que existeix. la geometria al crear figuras perfectes s'apropa a la idea que tenim d'un Deu perfecte.
PSEUDÒNIM: Suiren
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada