Persona
que té trastocades o pertorbades les facultats mentals, amb poc seny
o que es comporta de manera imprudent sense pensar en les
conseqüències. Aquesta és la definició que trobam al
diccionari quan busquem la paraula boig. Però, hi ha manera i
dret, a descriure un terme tan abstracte? Qui és qui decideix que,
definitivament, una persona és «boja» i que se l'ha de tancar o
posar en tractament? Quasi tothom segueix una vida on, sigui per la
raó que sigui (societat, cultura...), el dia a dia és semblant al
dels altres. Però sempre hi ha algú diferent, algú al que
etiquetam de «trastocat». Això ho feim perquè els tenim por, ja
sigui perquè són diferents, perquè no entenem la seva manera de
pensar i actuar... En lloc d'intentar comprendre'ls, els marginam
separant-los del nostre món. Tot això, no ho feim per al bé de la
societat sinó perquè els tenim un temor incomprensible. Però, per
què mai els donam l'oportunitat d'explicar-se, d'ensenyar-nos la
seva manera de pensar? Som uns covards amb por de sortir-nos del camí
marcat i decepcionar algú, però, en el fons, això és així perquè
la discriminació cap a allò que no comprenem s'ha estès tant, que,
en lloc d'enfrontar-nos-hi per millorar les condicions d'aquesta
minoria (que augmenta cada dia), ens desentenem, acceptam tot el que
passa al nostre voltant. No ens arriscarem a ser nosaltres els
següents als que se'ls diagnostica de bojos, ja veurem què feim si
ens toca en algun moment, però no farem res fins que no sigui
imprescindiblement necessari, no val la pena arriscar-se d'aquesta
forma tan absurda, no?
Doncs
alerta, quan t'ho pensis una altra vegada, pot ser ja sigui massa
tard.
Pseudònim: Nena

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada