MSA
Gairabè tots els humans ens hem plentejat alguna vegada que hi feim
nosaltres aquí, no hem triat nèixer ni tampoc donar-li un sentit a la vida,
perquè sóm nosaltres els que donam sentit a la vida, ja que les coses no
existèixen per si soles.
Si els humans fossim inmortals no tindríem presa per res, les coses no
tindrien sentit i no existirien, es com si la mort de les coses donès sentit a
la vida, sabem que existim perquè tot s’ acabarà algún dia. Per tant, podem pensar
que la vida està entre dos no-res: nosaltres abans de nèixer no erem res, quan
ens moriguem tampoc no sarem res… igual que les coses.
Podem dir que les coses existèixen perquè nosaltres els hi donem sentit,
però hi ha coses que no depenen de nosaltres com per exemple els sentiment. Per
això sabem que és imposible pensar en el no-res, per què per poder fer-ho has
de pensar en alguna cosa, i això sense els humans no seria posible, per tant
quan ens moriguem segurament tot s’ haurà acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada