divendres, 28 d’octubre de 2016

Existeix el silenci


                                                                     EMR

Un descampat a la matinada, el darrer glop d'un cafè agre,una carícia, una besada, respirar l'oxígen de l'únic arbre. Fan dubtar qui som, per quin motiu existim. I ara és quan el silenci inunda la sala. I ara  és quan comença la guerra freda a la teva ment...Ni tan sols el propi alé, ni tan sols la consciència, ni tan sols el teu batec deixaran dormir el teu silenci.