dissabte, 24 d’octubre de 2015

Quin sentit té la nostra existència?


 
 Vivim per algun motiu o amb algun objectiu que hagem de cumplir al llarg de la nostra vida? O la nostra vida no requereix cap sentit? Realment és molt difícil contestar aquesta pregunta. En un inici la meva idea era bastant més fosca que la d'ara. El meu pensament inicial era que no servim per res, la nostra vida es basa en dur a terme accions, algunes necessàries per seguir vius i algunes voluntàries, però realment perquè? Perquè hem de fer aquestes accions voluntàries si tanmateix el més probable és que quan morim ningú, llevat dels nostres coneguts, recordi res de nosaltres, que no hagem servit per comprendre un poc millor el món o que hagem estat la inspiració de qualcú. Però crec que aquesta pregunta pot tenir dues respostes totalment contràries. La segona és que vivim per aconseguir ser importants en aquest món, destacar, tenir la millor vida que puguem tenir, i fer-ho tot el més perfectament posible, per així, si és posible, convertir-nos en algú que pot dir que ha fet alguna cosa de profit en la seva vida. Pot ser és aquest el nostre sentit de l'existència? Ser algú que d'alguna manera ajudi a comprendre o engrandir el món que hem creat, sent d'aquesta manera algú que ha aportat un poc de si mateix al món de tots. 

magom