Vivim per algun motiu o amb algun objectiu que hagem de cumplir al llarg
de la nostra vida? O la nostra vida no requereix cap sentit? Realment
és molt difícil contestar aquesta pregunta. En un inici la meva idea era
bastant més fosca que la d'ara. El meu pensament inicial era que no
servim per res, la nostra vida es basa en dur a terme accions, algunes
necessàries per seguir vius i algunes voluntàries, però realment perquè?
Perquè hem de fer aquestes accions voluntàries si tanmateix el més
probable és que quan morim ningú, llevat dels nostres coneguts, recordi
res de nosaltres, que no hagem servit per comprendre un poc millor el
món o que hagem estat la inspiració de qualcú. Però crec que aquesta
pregunta pot tenir dues respostes totalment contràries. La segona és que
vivim per aconseguir ser importants en aquest món, destacar, tenir la
millor vida que puguem tenir, i fer-ho tot el més perfectament posible,
per així, si és posible, convertir-nos en algú que pot dir que ha fet
alguna cosa de profit en la seva vida. Pot ser és aquest el nostre
sentit de l'existència? Ser algú que d'alguna manera ajudi a comprendre o
engrandir el món que hem creat, sent d'aquesta manera algú que ha
aportat un poc de si mateix al món de tots.
magom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada