A vegades, tots haurÃem de mirar-nos al mirall i demanar-nos qui som. Estar una horabaixa, una setmana o tota la vida tractant de trobar una altra resposta que no sigui el nostre nom, aquesta simple etiqueta o conjunt de fonemes i sons que es varen convertir en una definició de la nostra persona per voluntat dels nostres pares.
A vegades, tots haurÃem de repetir-nos als ulls el nostre nom fins que comenci a sonar estúpid, adonar-nos de quan insignificant i ridÃcula pot ser l'única resposta que trobam a què som i mirar-nos un segon com es mira a un enigma; trobar-nos a nosaltres mateixos com el que podem parèixer, simples à nimes de paper en blanc amb una única paraula escrita a força de retolador permanent al front.
A vegades, tots haurÃem de repetir-nos als ulls el nostre nom fins que comenci a sonar estúpid, adonar-nos de quan insignificant i ridÃcula pot ser l'única resposta que trobam a què som i mirar-nos un segon com es mira a un enigma; trobar-nos a nosaltres mateixos com el que podem parèixer, simples à nimes de paper en blanc amb una única paraula escrita a força de retolador permanent al front.
A vegades, tots haurÃem de posar al nostre rostre un altre nom o número de sèrie i pensar en què canviaria aquest fet de nosaltres. Aixecar-nos la pell i obrir-ne el pit amb la ment per poder trobar totes les idees i l'essència, tots els sentiments, reflexions, records, moments, somriures i virtuts que portam dintre de la nostra rovella humana, la qual definim amb un codi de barres.
A vegades, necessitam tornar a ser no res per descobrir què ens forma.
Beth Blair
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada