La veritat és la realitat?

Tots naixem i aprenem a caminar, però no a tots ens lleven el plaer de poder fer-ho. Trenquem-nos les cames, ballem sobre vidres candents, caiguem i caiguem però sempre aixequem-nos amb el pes de la vida, que ens empeny a tornar-nos forts i durs i no àgils i febles. Vull pensar que un raig d'esperança enlluerna el meu camí. Vull pensar que tots camina’m sobre una línia corba que en algun moment cobrarà vida i es tornarà recta. Vull pensar que tots giram i giram sobre una roda fins que ens adona’m de que algun dia deixarà de girar. Vull pensar que algun dia tot això canviarà, que algun dia el pes que portam a l’esquena serà descarregat i que farem un alè tant fort que el món sencer s'esfumarà. vull pensar que la confusió que respira’m algun dia es tornarà claredat, perquè un canvi de mentalitat, un canvi de cultura ens farà a tots iguals per iguals. Perquè la veritat és joc i no silenci. Standby