Com la tempesta que tapa el sol i ens dur la foscor, l’optimisme del nostre cada dia i la tranquil·litat de la nostra rutina es veuen afectades per la tenebrosa i negra tristor de l’inesperat. S’instal·la damunt nosaltres el pessimisme, la por al que vendrà i la desconfiança de poder-ho superar, sabem que hem de seguir endavant encara que el nou camí sigui llarg i estigui ple de pedres. Cal cercar un motiu per continuar, alguna llum, algun senyal al que aferrar-nos perquè si la felicitat és efímera, el terror i el fred també acaben. I mentre duren, perquè no ens engoleixin ens aferram a la creença que tot pot millorar i cercam dins del nostre ésser la certesa que podem aconseguir-ho.
Il·lusionista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada