He arribat a la
conclusió de que la felicitat, tal i com felicitat no es pot descriure.
Es a dir, es veritat que quan sentim o llegim la aquesta paraula ens
vendrà al cap a tots el concepte general de ''felicitat''. Aquell que
trobam al diccionari. Però la felicitat varia segons la persona, el sexe
i sobretot l'edat. Que innocents som de petits. Unes llepolies o unes
juguetes ens fan feliços. I crec que aquesta innocència no es totalment
voluntaria. Els pares per protegirnos ens conten mentides i histories
per crear... Un món millor per a nosaltres? Imaginari es clar. O per
mantenir aquesta feliçitat inocent que anirem perdent a mesura que
aquest món tan maravellós es destrueixi i es crei la realitat. A partir
d'allà, desde el moment en el que som conscients de la realitat,
començam a cercar una meta a la vida. Intentam trobar una devoció, o un
amor, o fins i tot formar una familia. Al cap i a la fi, la part
important fins arribar a aquesta felicitat es el camí i l'esforç per
arribar allà on vols, sigui viatjant, damunt d'un escenari o escrivint
un llibre.
Alenu Valsuf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada