dijous, 1 de novembre del 2012

68. infancia

  JORM

1 comentari:

IES LLOMPART ha dit...

Perqué quan son grans,volem ser petits?I perqué els nins volen ser grans? I es que lo millor de la vida és la infància,on hi ha solament una regla:Disfrutar jugant.A on no existeix la vergonya,ni les crítiques,ni els emprenyaments i que solament hi ha llàgrimes perque no tenim la joguina que veim des de l'expositor de la tenda i que demanam al nostres pares.A on vivim de la inocència i que tothom és bo.Quan som nins voler complir anys perque volem ser una persona adulta i això es tot lo contrari que opinen ells mateixos,els adults.On hi ha obligacions diàries i tasques que fer.A on hi ha patiment,mentides i descobreixes que quan pensaves que el món era maravellòs,no era cert,que quan vas cresquent te'n dones conta de qui és el que ha estat a vora teva sense rés a canvi,qui està en els pitjors moments de la teva vida i qui canvia una llàgrima per una somriure.Els nins somien que volen ser majors i en canvi,els adults desitjant voler ser nins.I quan els infants cresquin,pensaran lo mateix.Però mentres tant,podem mirar-los i tenir aquella nostalgia de pensar que nosaltres,en el passat,varen ser com ells.Doncs,perqué no disfrutem nosaltres dels seus somriures?Fer-ho i així recordarem que nosaltres farem ser com ells.On la inocència de ells en el seus ulls,em demanem somriure a tots.Perqué..la veritat,un somriure d'un nin,ens fa somriure a noltros,no?Doncs,fer-ho.