Fa uns anys, cuant encara no existia la televisó, internet, etc. les persones passaven llargues hores parlant entre elles davant el foc, els nins es passaven les hores del dia jugant pel carrer. Però ara, les famílies, enlloc d'estar parlant, o jugant a jocs de taula, es posen a mirar una caixa que emet llums i sons, els nins, enlloc de jugar a fet i amagar, es passen el dia jugant a videojocs, perdent el contacte humà; és més, inclús la manera de comunicar-se està canviant: abans, si volies dir-li alguna cosa a algú, havies de quedar amb ella, o, si més no, trucar-la per telèfon. Però ara, la gent es comunica a través dels xats i les reds socials. Encara que dues persones siguin veinades i només hagin de sortir al replà de casa seva per parlar, prefereixen parlar a través d'internet, sense veures les cares, sense sentir la veu, sense cap tipus de contacte humà… Inclús en les compres, on sempre havia estat necessari alguna persona per realitzar l'intercanvi de béns, es poden fer via on-line, on no fa falta nigú que et vengui el producte ni que te'l cobri. és evident que la tecnologia aporta molts avantatges, però, si seguim així, arribarà un moment on les persones és tornin completament inexpressives, ja que no veuran la cara de felicitat, tristor, ràbia... quan parlin amb algú, els artistes no sabràn sobre que pintar, ja que hom estirà a casa seva davant una pantalla. Hem arribat a tal punt, que fins i tot s'han creat robots per fer companyia a les persones grans; és aquest el futur que volem? un futur on, l'únic contacte físic que tinguem ens el proporcioni un robot?
1 comentari:
Fa uns anys, cuant encara no existia la televisó, internet, etc. les persones passaven llargues hores parlant entre elles davant el foc,
els nins es passaven les hores del dia jugant pel carrer. Però ara, les famílies, enlloc d'estar parlant, o jugant a jocs de taula,
es posen a mirar una caixa que emet llums i sons, els nins, enlloc de jugar a fet i amagar, es passen el dia jugant
a videojocs, perdent el contacte humà; és més, inclús la manera de comunicar-se està canviant: abans, si volies
dir-li alguna cosa a algú, havies de quedar amb ella, o, si més no, trucar-la per telèfon. Però ara, la gent es comunica
a través dels xats i les reds socials. Encara que dues persones siguin veinades i només hagin de sortir al replà de casa seva
per parlar, prefereixen parlar a través d'internet, sense veures les cares, sense sentir la veu, sense cap tipus de contacte humà…
Inclús en les compres, on sempre havia estat necessari alguna persona per realitzar l'intercanvi de béns, es poden fer via on-line,
on no fa falta nigú que et vengui el producte ni que te'l cobri. és evident que la tecnologia aporta molts avantatges, però, si
seguim així, arribarà un moment on les persones és tornin completament inexpressives, ja que no veuran la cara de felicitat,
tristor, ràbia... quan parlin amb algú, els artistes no sabràn sobre que pintar, ja que hom estirà a casa seva davant una pantalla.
Hem arribat a tal punt, que fins i tot s'han creat robots per fer companyia a les persones grans; és aquest el futur que volem?
un futur on, l'únic contacte físic que tinguem ens el proporcioni un robot?
Publica un comentari a l'entrada