dijous, 3 de novembre de 2011

066L’amor i l'odi

                                                                                                                                    TEP

1 comentari:

IES LLOMPART ha dit...

L’amor i l'odi són conceptes molt difícils de definir, uns conceptes abstractes quasi impossible de d’escriure.
Tal vegada l'amor, podríem definir-lo com una força que mou el món. Tan efímer a vegades, que passa desapercebut.Hi ha cops que és intens, fort i cridaner com les ones de la mar que xoquen contra els penya segats. D’altres és més silenciós, però no per això menys intens, i només es deixa entreveure de tan en tan per una llàgrima d’alegria o tristesa que es mostra sense avisar i sense permís, o amb un lleu somriure involuntari en veure el rostre de la persona estimada. Quan l'amor i felicitat van agafats de la mà, no es pot imaginar una vida millor, tot és marevellós i els problemes tenen menys importancia. Però quan aquest llaç es romp, l’amor també és capaç de destruir-ho to.
Al primer descuit l'amor s’escapa d’entre les mans i quan passa això, aquell amor d’abans, ara és capaç de destruir-ho tot, és un sentiment que et crema per dins i t’estreny tan fort que et deixa sense respiració… i es converteix en odi. Però aquest odi no és odi en sí, és un odi diferent, no és res més que una coraça perquè l’amor no et faci mal, una coraça que ens protegeixi d’aquell sentiment tan poderós que no es pot controlar, una coraça per sobreviure… L'odi és com l’ombra que sempre acompanya a la llum. Inexplorat com les profunditats del mar, inquietant i a la vegada el producte dels mals.
Els podem comparar amb fred com el gel i calent com el foc . És eterna alegria o infinita tristesa. Són coses tan distintes que a vegades costa creure que estiguin tan aprop, només una insignificant passa separa un extrem de l'altre, perquè és un sentiment tan fort que les persones som incapaces de dominar i s'ha de tenir molta precaució perquè la carecterística més peculiar és que s'atreuen entre elles.
En definitiva, una llum que crema amb força i que en un badar d'ulls pots passar d'estar iluminat per el millor sol que per a tú podria existir, com cremar-te fins l'extrem de voler-te desintegrar per deixar d'existir.
La imatge trob que representa el que he estat parlant perquè surten una parella d'enamorats acontant-se al foc que seria la representació simbólica de l'odi.