dilluns, 31 d’octubre del 2011

041 - Realitat, sincera o hipòcrita?

Errar

1 comentari:

IES LLOMPART ha dit...

La cara que mostrem les persones és real?
Al final de tota una evolució ens hem convertit en

suposats germans que vivim en comunitat i en pau els uns

amb els altres. Deixant de banda casos puntuals, tots els

éssers humans hem reprimit els instints més animals i ens

hem convertit en autèntiques benevolències que cooperen i

s’ajuden. Però tot això és real?
És cert que des del nostre passat més primitiu hem

desenvolupat un civisme, però la cara racional i cordial

que mostrem en públic és la cara de la autèntica

humanitat? O potser, la societat sencera és com un enorme

ball de mascares, esperant al mínim trastorn per deixar

anar la simulació? Potser les

persones més bones fan grans esforços cada dia per ser com

són. Però, el fet de que una persona s’esforci tant per

ser bona, no la converteix en bona?
La gent pot arribar a mentir fins al punt de creure tal

mentida, fins a punt de pensar realment que és bona

persona, fins al punt de només tenir un petit

pressentiment del monstre que pot arribar a sortir i,

sentir por i a la vegada anhel de que caigui la màscara.
Pot ser el món no es divideix en bones i males persones,

pot ser només hi ha grans i petits mentiders.