L'amor és inclinació o afecció profunda envers una persona, el conjunt de sentiments que lliga una persona envers l'altre. És aquest un sentiment que ens pot lligar a una persona per tota la vida? O es tans sols una cosa efímera? Es posible que estimem a una persona, pero arribar a amarla, és un esglaó més que hem de pujar, es una pasa molt important que pot marcar la nostra vida, que deixa la seva emprempta al nostre cor, marcant-lo per sempre. Mantenir a la persona amada al teu costat es difícil, per aquesta raó si l'estimes de veritat, si la ames, has de fer tot el posible per mantenir-la al teu costat, però fins a quin punt hem de arriesgar-nos per no perdrer-la? Tal vegada no ho hem de sacrificar tot per aquella persona, tal vegada no val la pena seguir lluitant per ella... Però com sabem això? No ho sabem, aquest és el problema, ens encapçelam amb aquella persona, i no ens adonam que no val la pena fins que ens fa mal, fins al punt que ens pot fer sentir una adverió cap a l'amor, arribant fins i tot a odiar-lo. Però aixo pasa quan l'amor s'ha acabat, mentres tant, si tenim a una persona que amam i una persona que ens ama tot es diferent, una sensació de plenitud, no es falta res, "le vie en rose", es tot un món ple de felicitat. Ens despertam cada dia amb una sensació eufòrica, només pensant en aquella persona... Tal vegada, l'amor es un dels millors sentiments, un dels que mes ens omple, el que mes felícitat i tristesa en dona, un sentiment molt complexe, difícil d'explicar, pero per el qual sentim tanta debilidad. Un sentiment que no enté de races, sexe i edat, que no té en compte res, no actuam nosaltres, actua el nostre caor. Però té data de caducitat? És per tant l'amor per sempre?
1 comentari:
L'amor és inclinació o afecció profunda envers una persona, el conjunt de sentiments que lliga una persona envers l'altre.
És aquest un sentiment que ens pot lligar a una persona per tota la vida? O es tans sols una cosa efímera?
Es posible que estimem a una persona, pero arribar a amarla, és un esglaó més que hem de pujar, es una pasa molt important que pot marcar la nostra vida, que deixa la seva emprempta al nostre cor, marcant-lo per sempre.
Mantenir a la persona amada al teu costat es difícil, per aquesta raó si l'estimes de veritat, si la ames, has de fer tot el posible per mantenir-la al teu costat, però fins a quin punt hem de arriesgar-nos per no perdrer-la? Tal vegada no ho hem de sacrificar tot per aquella persona, tal vegada no val la pena seguir lluitant per ella... Però com sabem això? No ho sabem, aquest és el problema, ens encapçelam amb aquella persona, i no ens adonam que no val la pena fins que ens fa mal, fins al punt que ens pot fer sentir una adverió cap a l'amor, arribant fins i tot a odiar-lo. Però aixo pasa quan l'amor s'ha acabat, mentres tant, si tenim a una persona que amam i una persona que ens ama tot es diferent, una sensació de plenitud, no es falta res, "le vie en rose", es tot un món ple de felicitat. Ens despertam cada dia amb una sensació eufòrica, només pensant en aquella persona...
Tal vegada, l'amor es un dels millors sentiments, un dels que mes ens omple, el que mes felícitat i tristesa en dona, un sentiment molt complexe, difícil d'explicar, pero per el qual sentim tanta debilidad. Un sentiment que no enté de races, sexe i edat, que no té en compte res, no actuam nosaltres, actua el nostre caor.
Però té data de caducitat? És per tant l'amor per sempre?
Publica un comentari a l'entrada