¿Nuestra vida depende de la suerte?

¿Si meto el penalti és debido a mi habilidad o porque tuve suerte de no lanzarlo en el mismo lugar que el portero?

No quiero saber si la suerte ocurre por alguna fuerza sobrenatural o és simplemente probabilidad, solo la quiero usar como excusa cuando me sale algo mal, pero al contrario, cuando todo sale bien, llevarme su mérito.

Necesitamos la suerte, en las buenas y en las malas.

Podemos pensar que nos suceden cosas negativas porque está escrito en nuestro destino, pero, si piensas que fallar és el tuyo, ¿Por qué no has tenido la suerte de obtener otro destino mejor?

L(L)

Quina és la veritat veritable?

Cada persona està codificada de forma natural perquè sigui d'una determinada manera. Tots venim de fàbrica, i per aquest motiu pensam i actuam individualment. Tenim una percepció de la realitat diferent respecte d'uns dels altres. Per tant, és relativament fàcil pensar que la teva és l'única i certa. Òbviament amb el pas del temps hem après a contrastar opinions, a contrastar veritats individuals que han creat o han estat la base de la nostra història actual. Per tant, l'única en la qual tothom pot estar d'acord és aquella en què tots hi participam, i és el nostre dia a dia.

Pseudònim: Aicila Arerbac

¿Ironia? ¿O simple estupidez?

¿Ironia? ¿O simple estupidez?

En el diccionario «ironía» significa: situación o hecho que resulta ser totalmente contrario a lo que se esperaba o que marca un fuerte contraste con ello. Demasiadas palabras que expresan nada. La ironía es, simplemente, dibujar árboles en hojas de papel. 

Pseudonimo: unimoni

Triam el que realment volem o triam per necessitat?

Vivim en una societat en que és difícil triar alguna cosa sense que aquesta estigui condicionada per una altra. Sempre hi haurà algun motiu que, o bé ens farà estar segurs de la nostra resposta, o bé ens farà dubtar. Les eleccions que feim al llarg de la nostra vida són com les peces d'un trencaclosques, ja que peça a peça, l'intentam resoldre. Tots coneixem la típca frase "He triat això perquè és el que em convé", aquesta n'és un clar exemple que ens fa veure que, moltes vegades, triam per necessitat. Encara que hem de tenir presents els nostres interessos i les nostres preocupacions principals, ens adonam que per culpa d'aquestes no podem fer o obtenir el que ens fa feliços sinó que ens quedam amb allò que creim important per cobrir una simple necessitat. Així que, abans de fer una tria "important", hauríem d'aturar-nos a pensar "Triam amb el cor o triam per conveniència?". 

PSEUDÒNIM: CAC

El destino, ¿lo tenemos escrito desde que nacemos?

Se habla mucho del destino pero nadie sabe a ciencia cierta si el destino esta escrito o lo vamos escribiendo a menudo que vamos haciendo nuestra vida 

Por esto esta foto donde quiero demostrar que para mi tenemos un camino, el destino, ya marcado desde que nacemos, y aunque nosotros no podamos saber las cosas que vienen podemos ver que a largo de nuestra vida las cosas son consecuencias de lo que hacemos inconscientemente, por lo tanto si es inconsciente es que debíamos hacerlo porque  ya estaba escrito que sucederían  una serie de cosas 

seudónimo : El tren que nunca llega

Suïcida covard o suïcida valent?

El suïcidi per a molts és una forma de poder acabar amb tot i poder alliberar-te dels problemes o el que la vida comporta. Els que ho veuen des de fora i no han tengut mai obstacles en tot el que duen de vida, pensen que el suïcida és un covard o simplement algú amb problemes mentals però, realment és així?
Has pensat el difícil que és arribar al punt de creure que és millor suïcidar-te abans d'afrontar els teus problemes? Creus que és de covards tirar-te d'un edifici? Has reflexionat el que és votar a uns 100 metres i imaginar tot el mal que sofriràs si sobrevius quan arribis a terra? Val la pena dir, que has de tenir molt coratge per llevar-te la vida, però, i els que afronten els seus problemes per molt complexos que siguin, això no és difícil? No és difícil superar l'assetjament escolar? No és difícil superar la mort dels teus familiars?
Encara que no ho pensem, tirar endavant després de les barreres que et posa el destí, a vegades comporta un gran sacrifici, però molta gent n'ha pogut superar, d'es d'un acomiadament, fins a afrontar la mort d'un fill, el què ens pot donar a pensar que tothom pot superar-ho.
Per contra, sempre hi haurà gent que veu més fàcil el suïcidi, però, tristament, és una cosa molt personal i que no ho pots reflexionar fins que no arribes a n'aquests moments tan complicats...

PSEUDÒNIM: Yusicrist

És la imaginació ilimitada?

La imaginació es utilitzada constantment per tal d'entretenir-nos, posar solucions a problemes i plantejar-nos nous; som uns éssers tan extranys, que som capaços de alimentar la nostra necessitat aprenetatge mitjançant preguntes de les quals no tenim una resposta, encara que sabem que això ens pot provocar malestar.
Però, té aquesta un límit? Quan ens formulam preguntes, no tenen totes una base coneguda? Els humans, mitjançant la imaginació i la memòria (termes intimament lligats) som capaços de modificar i/o reinventar conceptes i objectes , i recordar sensacions, peró definitivament, no sabem crear un objecte des de 0, cercar una resposta sense utilitzar-ne els coneixements que tenim assolits, ni evocar sensacions amb termes contradictoris, la nostra imaginació, en moltes ocasions, simplement no és capaç.
Així,  aquesta "ilimitada imaginació" potser és més limitada del que ens pensavem, ja que parteix sempre d'un coneixement previ, i el descobriment de les coses que abans creiem inexistents, no es dóna primer a la imaginació: imaginam a partir del que coneixem.

Ones