La imaginació es utilitzada constantment per tal
d'entretenir-nos, posar solucions a problemes i plantejar-nos nous; som
uns éssers tan extranys, que som capaços de alimentar la nostra
necessitat aprenetatge mitjançant preguntes de les quals no tenim una
resposta, encara que sabem que això ens pot provocar malestar.
Però, té aquesta un límit? Quan ens formulam preguntes, no tenen totes una base coneguda? Els humans, mitjançant la imaginació i la memòria (termes intimament lligats) som capaços de modificar i/o reinventar conceptes i objectes , i recordar sensacions, peró definitivament, no sabem crear un objecte des de 0, cercar una resposta sense utilitzar-ne els coneixements que tenim assolits, ni evocar sensacions amb termes contradictoris, la nostra imaginació, en moltes ocasions, simplement no és capaç.
Així, aquesta "ilimitada imaginació" potser és més limitada del que ens pensavem, ja que parteix sempre d'un coneixement previ, i el descobriment de les coses que abans creiem inexistents, no es dóna primer a la imaginació: imaginam a partir del que coneixem.
Però, té aquesta un límit? Quan ens formulam preguntes, no tenen totes una base coneguda? Els humans, mitjançant la imaginació i la memòria (termes intimament lligats) som capaços de modificar i/o reinventar conceptes i objectes , i recordar sensacions, peró definitivament, no sabem crear un objecte des de 0, cercar una resposta sense utilitzar-ne els coneixements que tenim assolits, ni evocar sensacions amb termes contradictoris, la nostra imaginació, en moltes ocasions, simplement no és capaç.
Així, aquesta "ilimitada imaginació" potser és més limitada del que ens pensavem, ja que parteix sempre d'un coneixement previ, i el descobriment de les coses que abans creiem inexistents, no es dóna primer a la imaginació: imaginam a partir del que coneixem.
Ones
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada