Tempus fugit? La vida són 3 dies?

Moltes vegades pens i intent raonar sobre lo que significa la paraula sempre, es a dir, que mai s'acaba, com els mateixos nombres. Però, i si aquest sempre no existis i la vida s'acabés a la terra?He descobert que els filòsofs, han de tenir la ment molt ben entrenada per cercar respostes als interrogants ja que pensant tant, amb interrogants que tant sols no tens proves, pot arribar a ser agobiant.
He triat aquesta imatge després de molts d'intents, per una sencilla raó: El temps ens condiciona tot, l'estudi davant un examen, el temps que tenim per anar d'un lloc a l'altre... I moltes vegades, com diu l'interrogant que jo he triat; el temps mos escapa (tempus fugit; locució llatina),
Per mi, que aquesta és la imatge perfecta per aquestes situacions, ja que l'home (representat amb una barbie) gira al voltant del temps (representat amb un rellotge) , i el temps no es pot aturar.
Molt bé, i si els homes han de vuire tota una vida, per sempre, es a dir eterna, es pot fer molt llarg no? O bé l'altre extrem, i si la vida acaba aquí, a la terra?
Jo, sincerament no puc donar una resposta a cap d'aquestes preguntes, però el que si puc dir, és que el temps ens condiciona moltes coses, gairebé tot el que feim, però si a la vida que vivim ara, als 70, 80 o 90 anys, si després d'aquesta vida no hi ha res més, ens hem de plantetgar que el temps no ens pot afectar tant, intentar viure al màxim.
La meva conclusió serà una frase sortida d'una cançó de un grup català anomenat Oques Grasses: La vida no són 3 dies, aquí tots n'hem viscut més, tenim temps.