Per què sembla els infants quan són tan feliços quan són petits?

Pot ser perquè no coneixen la veritat? O tal vegada perquè els hi resulta insignificant? Quan dic que no coneixen la veritat, em refereixo a que no han viscut les suficients experiències com per donar-li la importància que realment es mereix, a l'hora d'actuar davant d'una situació, encara que no sigui una decisió important. Per una altra part, un altre raonament podria ser que no li donen importància, a vegades perquè no la té o perquè ells no li donen. Penso que el que intenten fer els petits, és simplement ser més simples i no complicar-se tant com fan els més majors, pot ser ho fan perquè són més inocents? O és que no en són conscients? Però a la vegada el temps passa per tots, i això no ho podem aturar, i abans o després cadascú aprèn dels seus propis errors i intenta millorar-los. Perquè la vida es tracta d'això, de superar el que et pugui passar i aixecar-te quan caus, tornar-ho a intentar i reintentar els cops que faci falta. Per això des de la visió d'un nen petit tot és molt més senzill i això és el que importa, fer les coses el més fàcil possible i ser feliç. Mariona