La cara que mostrem les persones és real? Al final de tota una evolució ens hem convertit en suposats germans que vivim en comunitat i en pau els uns amb els altres. Deixant de banda casos puntuals, tots els éssers humans hem reprimit els instints més animals i ens hem convertit en autèntiques benevolències que cooperen i s’ajuden. Però tot això és real?És cert que des del nostre passat més primitiu hem desenvolupat un civisme, però la cara racional i cordial que mostrem en públic és la cara de la autèntica humanitat? O potser, la societat sencera és com un enorme ball de mascares, esperant al mínim trastorn per deixar anar la simulació? Potser les persones més bones fan grans esforços cada dia per ser com són. Però, el fet de que una persona s’esforci tant per ser bona, no la converteix en bona?La gent pot arribar a mentir fins al punt de creure tal mentida, fins a punt de pensar realment que és bona persona, fins al punt de només tenir un petit pressentiment del monstre que pot arribar a sortir i, sentir por i a la vegada anhel de que caigui la màscara.Pot ser el món no es divideix en bones i males persones, pot ser només hi ha grans i petits mentiders.
Publica un comentari a l'entrada
1 comentari:
La cara que mostrem les persones és real?
Al final de tota una evolució ens hem convertit en
suposats germans que vivim en comunitat i en pau els uns
amb els altres. Deixant de banda casos puntuals, tots els
éssers humans hem reprimit els instints més animals i ens
hem convertit en autèntiques benevolències que cooperen i
s’ajuden. Però tot això és real?
És cert que des del nostre passat més primitiu hem
desenvolupat un civisme, però la cara racional i cordial
que mostrem en públic és la cara de la autèntica
humanitat? O potser, la societat sencera és com un enorme
ball de mascares, esperant al mínim trastorn per deixar
anar la simulació? Potser les
persones més bones fan grans esforços cada dia per ser com
són. Però, el fet de que una persona s’esforci tant per
ser bona, no la converteix en bona?
La gent pot arribar a mentir fins al punt de creure tal
mentida, fins a punt de pensar realment que és bona
persona, fins al punt de només tenir un petit
pressentiment del monstre que pot arribar a sortir i,
sentir por i a la vegada anhel de que caigui la màscara.
Pot ser el món no es divideix en bones i males persones,
pot ser només hi ha grans i petits mentiders.
Publica un comentari a l'entrada