Tenim un món massa comunicat. Si fa cinquanta anys ens queixavem de les dificultats per establir comunicacions amb països llunyans, avui ens queixam per les dificultats que hi ha per guardar secrets. La tecnologia ha encès la llum del progrès sobre el món i ara la contaminació lunmínica ens estormia els sentits. És freqüent, doncs, trobar xarxes de desconfiança que susciten pensaments com “ens estan controlant”, “ei, compte, no ens diuen tota la veritat”, “ens volen fer creure que som lliures i en realitat ens estan fent ballar amb la seva música”. Després trobam els grans centres de pau, els herois, que ens afirmen “que som molts i que, si volem, podem”.El món és un lloc estrany. De cop i volta t'hi veus ficat, en pilota picada, nuu davant cent mil persones que et miren amb recel. No saps si caminar cap a la bassa que diu “sóc lliure i amo de mi mateix” o dirigir-te a la pancarta de “pensen, actuen i es mouen per mi, realment sóc lliure?”. Llavors comencen tots els problemes perquè, independentment de tota la gent que t'envolta, t'has d'aixecar i vestir tu tot sol.Després de caminar entre tothom, haver absorvit totes i cada una de les opinions que el vent et xiuxiueja, t'asseus a casa i mires per la finestra. Quan consegueixes veure el paisatge clarament, sense la multitud de figures humanes que l'envolta, llavors pots preguntar-te quina és la teva realitat. I, potser, si arribes a entendre el teu món, sabràs que la teva realitat ets tu mateix.
Publica un comentari a l'entrada
1 comentari:
Tenim un món massa comunicat. Si fa cinquanta anys ens queixavem de les dificultats per establir comunicacions
amb països llunyans, avui ens queixam per les dificultats que hi ha per guardar secrets. La tecnologia ha
encès la llum del progrès sobre el món i ara la contaminació lunmínica ens estormia els sentits. És freqüent,
doncs, trobar xarxes de desconfiança que susciten pensaments com “ens estan controlant”, “ei, compte, no ens
diuen tota la veritat”, “ens volen fer creure que som lliures i en realitat ens estan fent ballar amb la seva
música”. Després trobam els grans centres de pau, els herois, que ens afirmen “que som molts i que, si volem,
podem”.
El món és un lloc estrany. De cop i volta t'hi veus ficat, en pilota picada, nuu davant cent mil persones que
et miren amb recel. No saps si caminar cap a la bassa que diu “sóc lliure i amo de mi mateix” o dirigir-te a
la pancarta de “pensen, actuen i es mouen per mi, realment sóc lliure?”. Llavors comencen tots els problemes
perquè, independentment de tota la gent que t'envolta, t'has d'aixecar i vestir tu tot sol.
Després de caminar entre tothom, haver absorvit totes i cada una de les opinions que el vent et xiuxiueja,
t'asseus a casa i mires per la finestra. Quan consegueixes veure el paisatge clarament, sense la multitud de
figures humanes que l'envolta, llavors pots preguntar-te quina és la teva realitat. I, potser, si arribes a
entendre el teu món, sabràs que la teva realitat ets tu mateix.
Publica un comentari a l'entrada