Hi ha límits al plaer?

Sense dubte es pot dir que el plaer és subjectiu, és a dir, cada un de nosaltres sap que és allò que ens fa gaudir. Aquest sentiment encara que proporciona una sensació única, sovint aquesta no concorda amb l'ètica, això significa que fer el que ens proporciona plaer significaria ignorar per complet els nostres valors, o pitjor, que allò que ens dóna plaer és desobeir a la nostra ètica personal. Això és representat a la fotografia, ja que el que el personatge vol és mantenir una postura seriosa i recta, però, el desitjo de gaudiment, que en aquest cas és el raïm, és un impuls més gran que qualsevol mena de límit que no volguéssim traspassar, ja que el que destaca al plaer és aquest moment de ceguera en el que ens oblidem del que hauríem de fer i el plaer és el nostre únic conductor.

Hedonista.

Què és l'amor?

Per què aquesta fotografia?
Hi ha gent que diria que el que veiem és un conjunt de llums que observant-los reflecteixen la pau, la tranquil·litat, l'amor, calma...
Una altra gent diria que és un conjunt de reaccions químiques que es realitzen al nostre cervell que afloren uns sentiments de calma, tranquil·litat, amor, en canvi, jo diria que és una visió d'una flor que representa la visió de l'amor amb la seva essència.

Caqui.

Què és la felicitat?

Faig aquesta pregunta per saber quin és el vertader significat de la felicitat, ja que, a què podem anomenar felicitat si no és la mateixa per a tots, en aquest cas seria subjectiva i no hauria una felicitat absoluta.
Cada persona té una perspectiva diferent sobre la felicitat, però quan aquesta s'assoleix el que creia que ho era només dura uns instants i se'n va, el que significa que la felicitat evoluciona cada vegada que la tens i mai serà la mateixa a causa de la nostra insatisfacció crònica.

Don Cubre.

Què és la bellesa humana?

La bellesa és la idea que quan es relaciona amb les coses sensibles se't pot aparèixer com a desitjable. L'enfocament objectiu diu que la bellesa humana és inherent a la persona que s'ha reconegut com a bella. És la qualitat d'aquesta. El plantejament subjectivista diu que la bellesa depèn de l'apreciació d'una persona segons al subjecte. Aquí la bellesa no és una qualitat de la persona però depèn de la valoració del subjecte.

Mermisé.

Què som?

Diguem que som l'espècie racional suprema entre els altres capaços de reunir en el nostre ésser totes les contradiccions: el racional i l'irracional; l'amor i l'odi; la moral i l'immoral; el mal i el bé. Tot el positiu i el negatiu a la mateixa vegada que ens fa dominants entre els altres, però també molt vulnerables. Al final tot això ens du a aconseguir els nostres anhels, però ens encamina cap a la nostra desaparició o millor dit destrucció.

Maika.

Hi ha realitat sense aparença?

Cadascú té una realitat diferent de la seva vida, del que viu, del que sent. Però està clar que tots la percebem pels sentits. Tot el que veim, el que vivim dia a dia és la realitat aparentada, relativa en cadascú de nosaltres. Però, anant més enllà, hi ha més o altres realitats que no puguin ser percebudes per la nostra percepció? Realitats que s'escapin dels nostres sentits, com els coneixem? La complicació seria el com poder saber si coneixem la realitat o només les aparences, relatives en cada persona. Per tant, podem creure en els fets del món actual?

B.A.N.G.

Per què no te'n vas?

La dependència emocional es un problema molt comú dins de les relacions monógames y el model d'aquesta foto, amb els ulls mullats peró una expresió tranquila mentre una má amb les ungles llargues (que poden interpretar-se com un arma o com perill) li agafen el rostre, tot en conjunt transmet diverses sensacions que acaben en un sentiment confús.

Abigail 1-H