Ens mengem el món o el món ens menja a nosaltres?

La meva reflexió de ens mengem el món, és que has d'aprofitar el temps al màxim, mai saps el darrer dia de la teva vida, o sigui, el meu consell, aprofita i fes el que vulguis.

I la segona reflexió, del món ens menja a nosaltres, es que nosaltres poc a poc el esteim destruint, per la quantitat d'escombraries que hi ha per tot, si cambiam això podriem viure més anys, lo que significa que hem de cuidar al planeta.

Beatriz Albertí Moraleda

Cuida el que t'envolta

AMB INTERNET ESTEM DINS O FORA DE LA CAVERNA?

Aquesta pregunta fa un homenatge al mite de la caverna de Plató .A més a més, planteja si amb l'ús de les noves tecnologies, el coneixement a la nostra societat ha millorat de manera que ja no ens poden enganyar.

Si bé la resposta és un poc subjectiva, la fotografia ho intenta aclarir.Moltes vegades estem endins perquè; encara que amb internet la caverna ja no és fosca, més bé és transparent com una peixera, lo important no és la foscor de la caverna, sinó l'intel·ligència de l'individu i com es fa l'ús de les noves tecnologies per creure el que passa al nostre voltant.

ARTistóteles.

Per què somiam?

Aquesta foto té relació amb la pregunta, per què somiam? Així doncs, mostra el llit que és l'espai que utilitzam els humans per dormir i somiar o per reflexionar els somnis, i de fons, la finestra enlluernada que el que mostra és que s'està creant el somni ja que no es veu res. I el color en blanc i negre que significa un estat de reflexió.

Wanaking.

En la nostra societat, vivim dins la caverna?

 

Avui dia, a la societat on vivim, hi ha molts ideals i la gran majoria son contraris entre ells. Aquí es on entra la pregunta, amb tots aquests ideals i amb la gent intentat convèncer a la resta de que la seva es la correcte, vivim a dins la caverna? Veient només els aspectes positius de la nostra idea en lloc de veure-ho d’una forma subjectiva.

Aidart.

¿Con qué certeza sabemos que nosotros vivimos en un mundo real y verdadero , donde se encuentra el límite de nuestra existencia?

La fotografía representa la pregunta mediante una imagen, ¿Dónde se encuentra el límite de nuestra existencia?¿nuestra existencia es real? el hecho de que aparezca el espejo nos puede hacer reflexionar sobre todo aquello que podría existir más allá  de nuestro alcance , pero a donde no podemos llegar.

Mora Maar

Som més o menys insignificants del que nosaltres creiem?

 

En aquesta imatge podem observar com de diminuts som comparats amb l'espai, tota la humanitat representada per l'home que hi ha assegut, i la complexitat i brillantor de l'ésser humà, expressat amb la llum i color del fons que li donen molta importància. Pensar que som només una mica de pols en un univers que pot ser infinit em fa sentir nul·la però reflexionant sobre la realitat que tenim cadascun sobre la vida fa que canviï ja que la meva manera de veure el món i d'expressar-lo és probablement única, aquest pensament multiplicat per 7500 milions de persones és bàsicament immensurable.

Himawari

¿Como puede ser infinito el espacio?

Hace mucho que me pregunto sobre el hecho de si el espacio tiene límites o no, y si no los tiene como es posible. Algunos astrólogos afirman que el espacio está en constante expansión, cosa que a su vez afirma el hecho de que este esté definido por unos límites. ¿Es finito o no?, y si no lo es ¿como puede ser?

Uap.

Podem atreure coses espiritualment?

 

He raonat aquesta pregunta ja que molta gent pensa que només podem experimentar amb coses que veim o que podem percebre pel tacte,  i no amb tot el que ens pot arribar a aportar i a ensenyar el món espiritual. Cercar una manera diferent de pensar i dur les coses (tant personals com laborals) podría canviar la nostra vida quotidiana i segurament, la nostra percepció de la vida.

Aineta

¿Existe la comunicación sin palabras?

Después de estar una hora y media buscando una foto que concuerde con la pregunta, decidí fotografiar un dibujo de hace unos tres meses. Aunque no sé si se admitían dibujos para estos deberes. Al tener falta de tiempo y personas para hacer la foto que tenía en mente, busqué un dibujo que se pareciese aunque sea un mínimo a lo que quería transmitir. Aunque a lo mejor no se entienda, en el dibujo aparecen dos manos de distintas personas entrelazadas entre sí, dando un sentimiento íntimo y delicado. 

 

Creo que tocar delicadamente a una persona se entiende como una manera de afecto, dando a entender que la persona que te toca te quiere y se preocupa por ti, por lo que, con un gesto tan pequeño y sin usar ninguna palabra, transmites un sentimiento. 

Lluccii

De dónde venimos?

He elegido esta pregunta porque es una de las que mas me hago o hacemos a lo largo de nuestra vida. Con la fotografía he querido representar: primero la casa, que simboliza el hogar, el lugar donde nacemos o nos criamos, que hace referencia a la palabra vivir, y por otro lado que este al revés, simboliza que no todo es cierto, que tenemos muchas preguntas sin resolver, que tu entorno no es estable, y creo que es una buena referencia a su pregunta.

Crisocola

Què és la llibertat?

Què és la llibertat? Existeix? Potser puc elegir fer alguna cosa, però, puc elegir voler fer-la? Al cap i a la fi estic limitada per jo mateixa, no puc deixar de ser jo. Les meves decisions i accions estan determinades pel meu cos i la meva ment. I si sortís de la meva consciencia per pensar de forma subjectiva ja no seria lliure. Per que no seria jo. La meva "llibertat" sempre queda limitada. Puc ser, així, realment lliure?

Peverell

¿Dónde está la línea entre el arte y lo qué no es arte?

Últimamente cualquier cosa puede considerarse arte, incluso si alguien con reconocimiento artístico pone un trozo de basura en una galería y lo vende como si fuese una escultura, muchos estarán de acuerdo en que es una obra de arte y se venderá por millones. Entonces si cualquier cosa puede considerarse arte ¿Dónde está la línea entre el arte y lo qué no es arte?

Alice Cooper

Som bons o dolents per naturalesa?

L’home és llançat al món sense un llibre d’instruccions. No tenim una guia de com ens hem de comportar, però, som bons o dolents per naturalesa? Els científics afirmen que l’ambient ens condiciona bastant, però, quina influència té la genètica doncs? Hi ha moltes teories sobre la nostra influència al món, però cap de nosaltres es capaç de sabre com arribam a ser bons o no.

Manre.

Hi ha vida després de la mort?

No hi ha cap evidència que afirmi que després de la mort, la nostra ànima habiti en el "Paradís" o  en un lloc millor. Però també s'ha de dir que no s'ha provat el contrari. Aquesta pregunta que encaixa perfectament amb l'estoïcisme, també ha interessat a alguns filòsofs que han definit que existeix qualque cosa més enllà de la mort. Ara bé, en què consisteix aquesta "cosa"? Difícil de respondre.

Lux.

Què és la veritat?

A la fotografía es poden veure a dos adolescents discutint sobre alguna cosa. Aquesta imatge es relaciona amb la pregunta, ja que ningú dels dos sap ben be quina es la veritat o qui te raó.

L'opinador

¿Existe un límite para la creación de nuevas tecnologías?

 

Considero que al igual que no hay limite en el conocimiento de los humanos tampoco lo hay en cuanto a crear cada vez más y mejores proyectos relacionados con la tecnología, porque solo necesitamos la imaginación y las herramientas necesarias para crear todo y más de lo que podamos llegar a pensar. Pero creo que igual que somos inteligentes para hacer todo esto también tenemos que reflexionar sobre hasta que punto deberíamos llegar para no acabar por debajo de esa tecnología y que al final en lugar de dominarla nosotros a ella nos acabe dominando y sustituyéndonos, ya que en un futuro puede que hasta la cosa más compleja nos la pueda ejercer un simple ordenador.

S.Blackberry

¿Qué se siente al experimentar la muerte?

No tengo ni idea de lo que hay después de la muerte, lo único que tengo claro es que el miedo, lo tengo, me da miedo no saber que va a ser conmigo después de toda una vida, o mejor dicho, después de toda una prueba, ya que ¿quién nos da la certeza de que todo esto es real?, ¿y si la vida se basa en un reto para prepararnos cuando llegue nuestra hora?. Las personas que han experimentado la muerte dicen que se encuentran en una especia de túnel donde al final del todo observan una luz, y yo me pregunto ¿qué se debe de sentir en medio de ese estado en el que no eres capaz de vivir pero tampoco de morir?, ¿veré mi vida pasar o me olvidaré de todo en menos de un segundo?, ¿veré acaso mis miedos e inseguridades, todo lo que me ha hecho fuerte y al mismo tiempo me ha hecho sentir muy débil?, ¿sentiré olores o escucharé algún ruido?, ¿estaré rodeada de arte así como lo estoy ahora o no podré llegar a sentir nada?. Todo esto asusta, así como asusta hacerte cada día mil preguntas y no encontrar respuesta, no se que es la muerte y tampoco se muy bien lo que es la vida, lo que si se, es que me da miedo morir para que luego no haya nada después de todo.

Ojosdegata

¿Qué crees que tu futuro “yo” recordará de ti ahora?

Esta pregunta me hizo pensar sobre lo que mi yo del pasado sentía, de lo cual no recuerdo actualmente. El cómo se sentía vivir en la ignorancia o simplemente el no saber quién era realmente, cual era el sentimiento de sentirse que tu cuerpo era tuyo.

Moixblau.

Què és la família?

La família és el pilar de la nostra vida. Éssers humans que mantenen una relació de sang amb nosaltres. Però tu ets diferent. No me contestes, no me escoltes, no xerres, però ets el que millor m'entén. No ets ni una persona,  ni compartim sang, però t'estim molt més que ningú amb qui comparteixi sang. Per això tu ets la meva família.

 

Gamba Lunàtica

Què és el pas del temps?

El que se’ns ha fet creure sempre és que el temps passa i no torna; el que has deixat de fer o el que has fet, les decisions que has pres per qualsevol motiu o el que sigui que ens passa no es pot canviar, una vegada a passat, ja està, no hi ha res a fer. Però, i si realment el temps és cíclic i les nostres vides ocorren una vegada i una altra i una altra; Si així fos, el pas del temps no existiria perquè sempre hi hauria una segona oportunitat per caviar les coses.

Flor